27 dic 2011

Seminari de Radioestèsia a l'Escola Mariló Casals (Barcelona)

Radioestèsia
Amb la Radiestesia i la Geobiologia aprendrem a utilitzar procediments i aplicacions útils i pràctiques per millorar l’entorn en el que vivim, o indagar i detectar en el món de les vibracions.
Data: dissabte 28 de gener
Durada: 8 hores (de 10 a 14 i de 16 a 20h)
   Preu:  130€ 

   Professora: Mª Rosa Vicens

18 dic 2011

Bones festes a tots els buscadors i seguidors del bloc!!

  
Amb aquest bonic text d'autor anònim us volem desitjar unes bones festes:
"La imagen del zahorí, me ha dado pie para pensar que todos de alguna manera compartimos este antiguo y milenario oficio. Basta con pisar una calle abarrotada, una estación de metro en hora punta, un atasco, o cualquier otro gentío. Si nos fijamos bien, tal vez veáis como yo, un enjambre de zahoríes. En lugar de un péndulo o de una horquilla de madera, llevarán un maletín, libros, teléfonos y otros artilugios para su particular búsqueda. Zahoríes de trabajo, de dinero, de sueños, de ilusiones, de sexo, zahoríes del tiempo, zahoríes de esperanza, del arte, zahoríes de Dios. Zahoríes de la vida.
No buscan lo mismo, aunque la mayoría tal vez sí. Ni con el mismo éxito: hay quien se harta a encontrar y quien muere en el empeño. Pero lo que sin duda es común, lo que nos hermana como la sangre, es esa condición de buscadores. Porque hasta los más vagos, los que creen que ya no buscan nada, o los que solo pasean fracasos y pasotismos, de alguna manera coinciden con los demás en “buscar” sobrevivir.
Y si alguien al oído me preguntase en plan de confidencia: y tú que escribes y que te consideras zahorí de la vida, ¿qué buscas tú? Le diría, que yo también, solidario con la mayoría: LA FELICIDAD.”  

Dins el Nadal, podem buscar, com els saurins…, el “tresor” amagat. Els reis mags buscaren, els pastors buscaren... Busquem i trobarem.  

Bones festes i feliç 2012                                                 

16 dic 2011

RUTA D'EN COLOM

Els amics de Tarroja, que no paren mai, tornen a organitzar-ne una de grossa, ara és la Ruta d'en Colom. 

"De ben segur heu sentit parlar del Camí de Sant Jaume; de ben segur heu sentit parlar dels beneficis del caminar; de ben segur heu sentit parlar sobre els orígens de Cristòfor Colom. Doncs bé, si unim tot l’anterior en surt la Ruta d’en Colom.

Cinc-cents anys després de la mort de Cristòfor Colom, una de les teories més plausibles i defensada per diversos historiadors, sobre els seus orígens és la que concreta la seva catalanitat. A més a més, a la Segarra comptem amb la tradició oral que diu que Colom era de Tarroja de Segarra, el nostre municipi de poc més de 150 habitants.

Des del Centre Excursionista de la Segarra, juntament amb el poble de Tarroja i el suport del Consell Comarcal de la Segarra, estem engegant la Ruta d’en Colom, amb diversos trams que van des de Tarroja de Segarra fins a Pals. En total la ruta passarà per 8 comarques i 52 municipis

 La nostra voluntat és que la Ruta d’en Colom doni a conèixer la riquesa cultural  i natural de les nostres terres.

El proper dia 13 de gener de 2012, a dos quarts de deu del vespre, tindrà lloc la presentació de la ruta, a Tarroja de Segarra".

Per més informació: http:// tarroja.ddl.net    rutadencolom@ces.cat

7 dic 2011

TEMPLES I CORRENTS D'AIGUA SUBTERRÀNIA. Entrevista a Pere Vila, geobiòleg.


Tots els temples religiosos del món de totes les confessions estan construïts en base als seus corrents d’aigua subterrània. Aquesta és la base del llibre El compromiso secreto, fruit de tota una vida d’investigació del geobiòleg, acupuntor i kinesiòleg d’Igualada i president de l’associació Geonatura, Pere Vila Perarnau, 61 anys.
El seu pare ja trobava aigua sota terra amb la tècnica dels saurís?
El reclamaven tant que al final  es  va dedicar en exclusiva i jo l’acompanyava des de molt petit.
Caminava amb dos pals de fusta que es movien sols quan ell era damunt un pou d’aigua?
Més aviat un corrent d’aigua i ell no ho feia amb dos pals, sinó amb pèndul, como jo ara.
Per què es mou el pèndul quan passa damunt un corrent d’aigua?
El primer impacte el rebo en el cos. El pèndul es mou després. Sovint quan vaig pel carrer noto aquesta sensació.
Com es troba en aquesta sala del Diari de Sabadell?
Si fòssim damunt un fort corrent d’aigua tindria sensació de molèstia. Però no la tinc. Estic bé.
A més del punt on excavar el pou endevina també a la profunditat?
Els camps freàtics ho compliquen una mica, però hi ha una metodologia que no falla.
Totes les cultures tenen saurís?
Absolutament totes. Moisès ja ho era i la Bíblia ho diu. I avui moltes empreses de perforació tenen el seu saurí.
Admet la Ciència que un corrent d’aigua subterrània pot alterar el cos humà?
No ho sap explicar, però ho admet perquè a mi m’han demanat sessions pràctiques i classes de postgrau a la UPC, la Ramon Llull, Rovira i Virgili, Sant Joan de Déu…
També treballa amb metges?
Molt. Ara estem fent un estudi amb un grup de metges sobre la influència negativa de l’aigua subterrània en la salut humana. Moltes malalties són causades per un corrent sota el nostre llit.
Greus?
Algunes molt greus. Més de 15 milions de persones poden morir cada any al món per la influència de l’aigua subterrània. A mi se’m trenca el cor quan veig i «noto» el llit on dorm un nen que ara té càncer. Era tan fàcil evitar-ho!
Però la influència també pot ser positiva.
En la justa mesura pot ser molt positiva.
I per això les esglésies es construien damunt corrents, no?

Més exactament, damunt creuaments de dos o més corrents d’aigua. Totes les parets, finestres i portes estan situades per aprofitar el màxim cada corrent.
Teoria revolucionària.
Però fàcilment demostrable, miri (obre el seu llibre a l’atzar i va mostrant planells d’esglésies i catedrals sobreposats als corrents subterranis)
M’ho explica?
La planta de l’església està sempre construïda en funció dels creuaments de corrents. Per això quasi mai són simètriques.
Doncs ho semblen.
Ho semblen, però no ho són. Miri, aquí tinc Notre Dame de París. Per què l’arc esquerra de la façana és més gran que el dret? Doncs per fer coincidir els murs amb els corrents d’aigua. No hi ha altre motiu.
I un cop han coincidit… què?
La fricció de l’aigua amb el terra genera una radiació vertical que travessa la matèria i estimula l’organisme a nivell neuronal elevant la teva espiritualitat. Així el temple esdevé un focus d’espiritualitat impressionant. A Santiago, Jerusalem i el Vaticà coincideixen creuaments sobreposats molt poderosos.
Lhasa, La Meca, Kahurajo…?
…el Partenon, les piràmides, la Sagrada Família… tots son damunt de creuaments de grups de corrents d´aigua. Són llocs molt poderosos.
Què hi diuen els historiadors de l’arquitectura?
Mai no s’han preguntat per què grans experts en simetria com els antics mestres constructors no feien mai temples simètrics.
Si anem ara a Sant Fèlix, trobarà corrents amb el seu pèndul?
Segur, totes les esglésies en tenen.
Doncs anem-hi (hi arribem, camina arran de paret en passes molt petites i el pèndul es torna boig)
Veu? (som a la porta lateral del carrer de Gràcia) aquí hi ha un corrent molt fort just de la mida de la porta i… aquí ja se’m para el pèndul.
Seguim arran de paret?
Seguim (girem la cantonada, arribem a la façana principal i just davant de la porta el pèndul s’activa de nou) Aquí hi ha un altre corrent molt fort. I sota d’aquesta finestra un altre.
Secret revel·lat

3 dic 2011

Entrevista al saurí Josep Lluis Castelló a Catalunya Ràdio

En aquest enllaç podeu escoltar, l'entrevista del 11/11/2009 que dins el programa Superherois de Catalunya Ràdio van fer al saurí Josep Lluís Castelló d'Alamús, especialitzat en trobar aigues termals, i un dels responsables de l'ONG "Agua para los niños". El Sr. Castelló també és un dels protagonistes del llibre Els Bruixots de l'Aigua.
http://www.catradio.cat/audio/389176/Superherois-El-sauri-Josep-Lluis-Castello#

2 dic 2011

"El saurí sobreviu a l'era 3D" reportatge de la Vanguardia, al suplement de Tarragona d'avui



A la Vanguardia d'avui divendres dia 2 de desembre, podeu trobar un reportatge sobre els saurins. Com a protagonistes hi trobem a la Maria Muñoz de Vallmoll i el Josep Lluís Cusidó, que a més també és l'alcalde de Vallmoll, i el Pere M. Sanromà de Vespella de Gaià.