Ara que fa pocs dies celebràvem Sant Magí, volem recordar aquest sant amb tanta devoció a les comarques tarragonines. Sant Magí de la Brufaganya, es considerat el més antic i popular saurí de Catalunya. Va ser un monjo tarragoní del segle III, de qui es diu que en morir els seus pares va repartir entre els pobres les seves propietats i va decidir fer vida solitària i de penitència en un cova de les muntanyes de la Brufaganya, a la Conca de Barberà, on va estar-se durant uns trenta anys com a ermità. És copatró de la ciutat de Tarragona, i un sant molt venerat a les comarques de la Conca de Barberà, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Camp i el Tarragonès.
A ell el llegendari li atribueix l’origen de la font del Santuari de Sant Magí. S’explica que sant Magí la va fer néixer a la roca d’un cop de gaiata per sadollar la set dels seus perseguidors, que l’havien arrossegat des de la cova fins al torrent, i morts de set, pregaren al màrtir que el donés aigua. El sant, oblidant les injúries i patiments que li havien fet, posà el seu bastó a terra, i en oració, va fer aparèixer una font en un lloc que era totalment sec. Aquesta aigua té la consideració de miraculosa, i se li atribueixen virtuts guaridores.
L’imaginari popular també assigna a sant Magí l’origen del riu Gaià, es diu que la zona per on circula el riu Gaià abans, que hi hagués el riu, era una terra molt pobra en aigües. Els seus habitants no paraven de demanar a sant Magí que els concedís aigua en abundància, per no patir gana i tenir millors collites. Un dia el sant, volent protegir els seus feligresos, llançà tan lluny com pogué la seva gaiata dient: On el meu gaiato caurà, un riu naixerà!. I així va ser, allí on va caure va néixer un riu que es digué Gaià que vol dir “gaiato”, en record d’aquest origen.
En tots els gravats el sant porta el seu bastó, i en molts surt representada la sortida d’aigua als seus peus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario