14 jun 2017

Zahoríes, chamanes extremeños. La Historia de los Gigantes

Reportatge centrat amb els saurins a Extremadura. 

http://playtele.teleame.com/zahories-chamanes-extremenos-la-historia-de-los-gigantes/?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

Revista Alberes. Monogràfic dedicat a l'aigua

Editorial - L'aigua


Útil, humil, preciosa i casta. D’aquesta manera definia la ‘germana aigua’ Sant Francesc d’Assís en el Càntic a les criatures, un dels primers textos de la literatura italiana, escrit a principis del segle XIII. Però a l’aigua no només se li poden tirar floretes: dir aigua vol dir vida i vol dir mort. Ja ho anunciava fa més de dos mil anys Tales de Milet quan afirmava que tot ve de l’aigua, tot s’aguanta per l’aigua i tot acaba en l’aigua. I no gaire més tard reblava el clau Heràclit quan explicava que no ens podem banyar dues vegades en el mateix riu i que l’ésser humà té el mateix destí que l’aigua que corre: la mort.

I, arribats a la mort, l’aigua representa la resurrecció, la renaixença. Diverses són les mitologies que, com la grega en el cas de Caront, parlen d’un barquer que fa el trànsit de les ànimes al més enllà. L’aigua, al·legoria indestriable de vida i de mort, ha estat present en l’imaginari col·lectiu de la humanitat des de temps immemorials i ha donat lloc tant a senzilles dites populars com a elaborades obres literàries –Jardí vora el mar o Mirall trencat, de Mercè Rodoreda–. L’aigua és un dels símbols més constants en les nostres vides. Per això té sentit que hi dediquem aquest dossier.

http://www.editorialgavarres.cat/index.php?option=com_redshop&view=product&pid=107&Itemid=16