Bona afirmació d'en Joan Barril

"L'inexplicable té més clients que el que és físicament irrefutable" Joan Barril
Suplement La República del Periódico de Catalunya (21/12/2014)

30.000 visites, gràcies a tots!!!

Aquest blog va començar el 2011 per facilitar informació de la 1a trobada de saurins a Tarroja de Segarra. Des d'aleshores, 30.000 visites, 249 entrades i 286 consultes.
Hem anat deixant constància de totes les notícies i activitats que s'han fet o dels que hem tingut coneixement en relació als saurins i la radioestèsia.  I podem afirmar que l'interès que desperta el tema és molt gran, fet que comprovem a diari.
És un blog al que es destina poc temps, seria molt millorable, però el continuem perquè el creiem útil. A través d'ell ens han contactat estudiants per treballs de recerca, mitjans de comunicació, curiosos, persones o empreses que buscaven saurins, també ajuntaments, saurins per dubtes,... A vegades ens han arribat consultes ben sorprenents.

Gràcies a tots!

Poema visual d'Àlex Monfort

Poema visual d’Àlex Monfort que juga amb dos elements relacionats entre si (el fons d’un llac i un eixidiu) per crear una imatge impossible, contradictòria però de gran força.

                                      

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/participa-al-tot-po-e-si-9230.php

El llibre "Bruixots de l'aigua" al Portal Nou (periòdic de Valls, l'Alt Camp i la Conca de Barberà)

El Portal Nou ha fet una entrada al seu periòdic digital sobre el llibre "Els Bruixots de l'aigua" ressaltant que publicacions de la Generalitat l'inclou en les recomanacions d'aquestes festes. 

http://elportalnou.blogspot.com/2014/12/reeditat-un-estudi-sobre-saurins-de.html 

Treball de recerca de batxillerat "Els saurins de l'Alt Camp" de Clara Miquel reconegut amb el Premi Natura de l'IEV

Clara Miquel, alumna de 2n de Batxillerat va guanyar el Premi de Natura de l’Institut d’Estudis Vallencs, pel seu treball de recerca “Els saurins de l’Alt Camp”. El lliurament del premi es va fer a la seu de l’IEV el 28 de maig d'enguany.
La Clara va assistir a la 2a trobada de saurins al Matarranya (octubre 2013), i a la tertúlia que el desembre del 2013 es va fer a Santes Creus.
Des d'aquí, la nostra felicitació pel premi i pel seu treball.

Poemario "Rising Sun" (2013) de Miguel Ángel Galindo (Canarias)

SOBRE RISING SUN: LAS CONSTELACIONES DE UN RABDOMANTE

 http://circulodepoesia.com/2014/05/sobre-la-poesia-de-miguel-angel-galindo-poesia-espanola/

Un rabdomante cruza el desierto. En sus manos, extendidas, sostiene una rama de árbol que apunta hacia el suelo y que se bifurca justo en la zona donde sus manos la envuelven. La tensión de los brazos traspasa la piel y se prolonga en las ramas. De repente, una vibración viene en sentido contrario. Desde la tierra diríase que ha penetrado una onda en las ramas y, ahora, la siente el sujeto. Vibración terrestre que el rabdomante ha comprendido: aquí, bajo esta capa de polvo y piedras, yace un manantial de agua. El zahorí ha encontrado la fuente.

Esta breve descripción nos muestra el trabajo de radiestesia. Imagen que me evoca la actividad poética de Miguel Ángel Galindo. En efecto, en su obra, especialmente en la constelación formada por Frozen Dove Hotel (2000), La carne & los lirios (2007) y en el poemario que ahora nos ocupa, Rising Sun (2013), Galindo no ha cesado en la práctica de una búsqueda incesante de signos, de una constelación de signos que se ha ido abriendo y transformando, brindándonos los resultados alcanzados como orbes de originales características. Su obra asume así el riesgo, llevada a los límites del decir, en una evolución que no admite conformismo alguno. ¿Por qué me evoca la actividad de Miguel Ángel Galindo la tarea de un zahorí o un rabdomante? Pues porque en su obra encarna la entrega insubordinada siempre a la búsqueda; no se contenta con los logros alcanzados, sino que cada poema nos remite a una experiencia nueva, una indagación o exploración sobre el tejido del lenguaje. Para Galindo la poesía encarna una visión de lo imposible.

Rescatemos aquella idea que lanza al aire el semiólogo francés Roland Barthes en su primera obra, El grado cero de la escritura (1953), cuando sostiene que el lenguaje no es inocente, sino que tiene una memoria segunda que “se prolonga misteriosamente en medio de significaciones nuevas”, esto es, que perviven los recuerdos de modos enunciativos y hábitos pretéritos incluso cuando se plantean nuevas problemáticas del lenguaje literario. El lenguaje, como forma cultural y socialmente creada y asimilada, lleva en sí un depósito de hallazgos y de usos, estratos y láminas que se deben a la historia misma de la lengua. No pocos poetas han prefigurado y representado su actividad creativa bajo la efigie de Adán. La experiencia poética ansía ofrendar un instante único, de carácter virginal, mediante la consecución de la transparencia de los vocablos. El poeta adánico aspira a nombrar las cosas por primera vez aunque sabe que ya han sido nombradas y que, el instrumento mismo que usa para nombrar, la lengua, es un sistema de signos altamente codificado. De ahí que recurra al blanco espacial o al silencio. Muy al contrario, la  poética de Miguel Ángel Galindo queda definida por una aceptación de la contaminación histórica de la lengua. No se aspira a generar un vacío y plantar allí las palabras intocadas, sino a fundar sus poemas desde la memoria de la lengua en un ejercicio de sincretismo del que hablaremos más adelante.

Algunos zahoríes dan cuenta del descubrimiento de manantiales afirmando que son capaces de detectar líneas de flujo o gradientes magnéticos que emanan de la sustancia que buscan, del agua, por ejemplo. Galindo atraviesa el lenguaje con su brújula poética y descubre en el choque de las palabras esos gradientes o líneas de flujo que articulan epifanías. De ahí que aproveche la riqueza léxica de nuestro idioma para generar esas imágenes, además de las repercusiones fónicas que puedan gestarse. Imágenes insólitas (como cuando escribe que “Todos los televisores de la gran cordillera rompen la nube”) que articulan un continuo en muchas ocasiones próximo a las fórmulas y conjuros de un grimorio.

Percepción

"Recuperar la percepción de lo sutil nos muestra que el entorno y nosotros mismos somos mucho más de la que nunca nos explicaron"

Segell discogràfic: Saurí Records de Barcelona

http://www.saurirecords.com/

Ens agrada la seva imatge corporativa. Un saurí, una vareta i a buscar....
"Aquesta discogràfica és diu així, perquè cerca la vida mitjançant la música, busca respondre als seus interrogants mitjançant la música".

Llibre "Le Mystère du soucier" (1931) de l'abat Lambert i Joseph Gaillard

Ens agrada aquesta coberta del llibre. Molts sacerdots i monjos han practicat, des d'antic, la radioestèsia. En són uns grans coneixedors. 

Last Night Dhikr: La búsqueda del agua. Vídeo basado en un poema de Najmundin Kubra (Persia, s.XII)

Abu Ali. 2007. Morocco. 7’

http://www.al-barzaj.org/  
http://www.ru-a.org/2012/11/last-night-dhikr.html

La búsqueda del agua, el descenso al pozo del corazón. Sobre un poema de Najmudin Kubra S. XII Persia.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. 
Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos...

En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños ...

Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran...
Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.

Metàfora dels saurins a l'homenatge-comiat de la soprano Montserrat Figueras, 30 gener de 2012

"Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa".  Manuel Forcano

Joan Barril i la Fatarella. Els saurins

http://www.alfatara.com/?p=8379

Afatara Digital, informatiu cultural i social des de la Fundació el Solà
15 gener de 2014

"En Paris, en 1968, manos rebeldes escribieron: ‘Dessous les pavés, c’est la plage’. En La Fatarella, y en 1994, la frase continua siendo vigente” (...) Això escrivia Joan Barril a La Vanguardia el dia 30 d’agost de 1994 en un article que es titulava “Aguas íntimas”. L’encapçalava una magnífica foto, de Pedro Madueño, en què es veia l’oncle Sisco de cal Fuster dalt d’un molí de vent dels de treure aigua d’un pou, que serveix de fil conductor de l’article.
L’article parlava de l’entorn natural de la Fatarella, i especialment de l’oncle Sisco del Fuster com a saurí. El Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana defineix el saurí com la “Persona que té o s’atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d’una vareta o d’un pèndol.
Parlava també del Casal Municipal de la Fatarella com a símbol, de la piscina, de l’Ajuntament d’aquell temps, de voler viure al poble on s’ha nascut (l’eterna música), del president de la Generalitat el 1994, Jordi Pujol, de la generació de l’acció i de la generació de l’experiència.



Tot plegat li servia per titular el seu article “Aguas íntimas” i acabar-lo amb les similituds entre el maig del 1968 de París i la Fatarella del 1994".
Podeu descarregar-vos-el a l’hemeroteca de La Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/08/30/pagina-44/34398641/pdf.html?search=joan%20barril%20la%20fatarella
O bé descarregar-vos aquest arxiu pdf.

Radioestèsia des de Xile

AGUA, MUCHA AGUA. Lázaro, el zahorí de Odón.

Programa Bien dicho de Aragón TV http://alacarta.aragontelevision.es/programas/bien-dicho/agua-12042012-2131

María de Miguel se sumerge en el “aigua” y para bucear por las actividades que en torno a este elemento se realizan en Aragón.

Los espectadores de ¡Bien dicho! van a aprender a “estregar” y “estrapuñar” los “moqueros”, “chambras” y “pedugos” en el “lavadero” de Plenas (Zaragoza), para dejarlos “escoscaos”, y trasladarse hasta la ribera del Ebro para satisfacer su “alcahuetería” sobre el regadío. Allí pueden aprender a diferenciar entre “tierra de mejana” o “cascajeña”, y a manejar correctamente el “ajao”. Aunque antes deben atravesar las aguas del Ebro en la Barca de Boquiñeni, uno de los métodos más tradicionales de navegación fluvial de Aragón, como los son también las “navatas” de Laspuña. Allí los “navateros” comienzan a “retorcer verdugos” para bajar hasta el mar con el buen tiempo.

También aprovecha el calor el colaborador del programa José Ramón Marcuello, que se aventura a pescar un gran siluro en el Mar de Aragón, en Caspe (Zaragoza).

No falta agua en este programa, y si falta, descubrimos cómo buscarla con Lázaro, el zahorí de Odón, que armado con unas varillas busca un pozo tan profundo como las Grutas de Cristal de Molinos (Teruel), una maravilla natural formada durante siglos por el ”aigua”. 

Llibre "Els bruixots de l'aigua"

Amb la proximitat de les festes nadalenques, l’Informatiu Publicacions de Gencat ofereix una selecció de publicacions de la Generalitat de Catalunya per a regal. Títols molt diversos que comprenen des de l’art a l’urbanisme, passant per la història, el medi ambient o el turisme, amb el denominador comú de continguts de qualitat i acurades edicions que els converteixen en una bona elecció com a obsequi de Nadal i Reis. Un dels llibres de la selecció és Bruixots de l'aigua.
http://www.gencat.cat/eadop/butlleti/butlleti_126/informatiu_126.htm

Bruixots de l’aigua. Els saurins a Catalunya

Col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya
Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions
EAN 9788439385066 – PVP 25 euros
Recerca etnològica a càrrec de l'antropòloga cultural Rosa M. Canela dedicada als saurins, les persones amb la capacitat de descobrir aigua oculta sota terra per mitjà de varetes o pèndols. L'obra, fruit d'un treball de recerca becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l'any 2008, ens apropa a les pràctiques dels saurins de casa nostra. "Bruixots" que durant segles han preservat el seu art per fer aparèixer l'aigua subterrània per mitjà de pràctiques ancestrals lligades al coneixement del territori, les energies i la intuïció.

El pou del saurí. L'home i aigua a Montserrat

El pou del saurí es troba a Montserrat. I aquesta entrada al blog "Hi ha vida més enllà de l'escalada" en fa referència, a l'apartat de comentaris.
http://josepbatlle1556.blogspot.com.es/2013/05/lhome-i-laigua-montserrat.html

"en Girbén10 de mayo de 2013, 1:22

Al 1824 el Pare Joana va davallar 64 dels -123 m. de l'Avenc dels Pouetons; sens dubte, tota una gesta. Tanmateix, es considera que el moment fundacional de la nostra espeleologia va ser la visita a Catalunya d'E.A. Martel (el pare de l'invent) del 1896. Una visita que va despertar vocacions com la del Font i Sagué...

Sobre el pou de la primera foto: al bell mapa que acompanyava la guia del monjo Ramon Ribera, en aquest punt que indiques, hi apareix el "Pou del Saurí" (un nom formidable!). Recordo haver-lo buscat sense l'imprescindible enforcall d'avellaner.

El saurí Josep de Sans i Coret (Barcelona, 1910 - 1973)

Josep de Sans va ser vocal de la secció de Geografia, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Era membre del CEC des de 1933, època en què començà la carrera d’enginyer, que no acabà. Professionalment, fou saurí i es dedicà a cercar aigua per a la perforació de pous a la pagesia, amb l’ajuda de mapes i, també, d’una branca de saüc o un pèndol, recorrent el país amb el seu 2CV.  En la radioestèsia esmerçà temps i esforços, fos en la seva divulgació, pronunciant conferències com la de l’Associació de Mestres Industrials, a l’Escola del Treball (1956), sobre el tema Fonaments de Radioestèsia, fos en la seva institucionalització, com a vicepresident (1961) i president (1967) de l’Associació de Radioestesistes de Barcelona, els anys seixanta l’única a Espanya, que arribà a aplegar cent cinquanta saurins.

 http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720032a.htm
Societat Catalana de Geologia

Saurins a l'exposició "El descens" de Gerard Ortín i Mercedes Mangrané, a la Capella de Sant Roc de Valls

A Cabra del Camp, a l’any 1923, un jove vallenc que perseguia animalons cavernícoles va descobrir un exemplar fins aleshores desconegut . El noi era Francesc Español, l’animaló un insecte coleòpter que batejarien amb el seu cognom speophilus espanoli, i el lloc de la troballa la cova del Trasses, a prop de Fontscaldetes.
I d’aquesta descoberta, dels misteris de les profunditats i de saurins en parla l’exposició “El descens” que podreu visitar a la Capella de Sant Roc de Valls, del 13 de desembre fins el 31 de gener.
http://capellasantroc.cat/

RECOMANEM: Xerrada sobre radioestèsia i geobiologia, aquest divendres a Mollet, a càrrec del Sr. Jordi Pascual, saurí.

www.biohabitabilidad.es