31 dic. 2014

Bona afirmació d'en Joan Barril

"L'inexplicable té més clients que el que és físicament irrefutable" Joan Barril
Suplement La República del Periódico de Catalunya (21/12/2014)


30.000 visites, gràcies a tots!!!

Aquest blog va començar el 2011 per facilitar informació de la 1a trobada de saurins a Tarroja de Segarra. Des d'aleshores, 30.000 visites, 249 entrades i 286 consultes.
Hem anat deixant constància de totes les notícies i activitats que s'han fet o dels que hem tingut coneixement en relació als saurins i la radioestèsia.  I podem afirmar que l'interès que desperta el tema és molt gran, fet que comprovem a diari.
És un blog al que es destina poc temps, seria molt millorable, però el continuem perquè el creiem útil. A través d'ell ens han contactat estudiants per treballs de recerca, mitjans de comunicació, curiosos, persones o empreses que buscaven saurins, també ajuntaments, saurins per dubtes,... A vegades ens han arribat consultes ben sorprenents.

Gràcies a tots!

30 dic. 2014

Poema visual d'Àlex Monfort


Poema visual d’Àlex Monfort que juga amb dos elements relacionats entre si (el fons d’un llac i un eixidiu) per crear una imatge impossible, contradictòria però de gran força.

                                      

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/participa-al-tot-po-e-si-9230.php

El llibre "Bruixots de l'aigua" al Portal Nou (periòdic de Valls, l'Alt Camp i la Conca de Barberà)

El Portal Nou ha fet una entrada al seu periòdic digital sobre el llibre "Els Bruixots de l'aigua" ressaltant que publicacions de la Generalitat l'inclou en les recomanacions d'aquestes festes. 

http://elportalnou.blogspot.com/2014/12/reeditat-un-estudi-sobre-saurins-de.html 

28 dic. 2014

Treball de recerca de batxillerat "Els saurins de l'Alt Camp" de Clara Miquel reconegut amb el Premi Natura de l'IEV

premi naturaClara Miquel, alumna de 2n de Batxillerat va guanyar el Premi de Natura de l’Institut d’Estudis Vallencs, pel seu treball de recerca “Els saurins de l’Alt Camp”. El lliurament del premi es va fer a la seu de l’IEV el 28 de maig d'enguany.
La Clara va assistir a la 2a trobada de saurins al Matarranya (octubre 2013), i a la tertúlia que el desembre del 2013 es va fer a Santes Creus.
Des d'aquí, la nostra felicitació pel premi i pel seu treball.

Poemario "Rising Sun" (2013) de Miguel Ángel Galindo (Canarias)

SOBRE RISING SUN: LAS CONSTELACIONES DE UN RABDOMANTE


Un rabdomante cruza el desierto. En sus manos, extendidas, sostiene una rama de árbol que apunta hacia el suelo y que se bifurca justo en la zona donde sus manos la envuelven. La tensión de los brazos traspasa la piel y se prolonga en las ramas. De repente, una vibración viene en sentido contrario. Desde la tierra diríase que ha penetrado una onda en las ramas y, ahora, la siente el sujeto. Vibración terrestre que el rabdomante ha comprendido: aquí, bajo esta capa de polvo y piedras, yace un manantial de agua. El zahorí ha encontrado la fuente.
Esta breve descripción nos muestra el trabajo de radiestesia. Imagen que me evoca la actividad poética de Miguel Ángel Galindo. En efecto, en su obra, especialmente en la constelación formada por Frozen Dove Hotel (2000), La carne & los lirios (2007) y en el poemario que ahora nos ocupa, Rising Sun (2013), Galindo no ha cesado en la práctica de una búsqueda incesante de signos, de una constelación de signos que se ha ido abriendo y transformando, brindándonos los resultados alcanzados como orbes de originales características. Su obra asume así el riesgo, llevada a los límites del decir, en una evolución que no admite conformismo alguno. ¿Por qué me evoca la actividad de Miguel Ángel Galindo la tarea de un zahorí o un rabdomante? Pues porque en su obra encarna la entrega insubordinada siempre a la búsqueda; no se contenta con los logros alcanzados, sino que cada poema nos remite a una experiencia nueva, una indagación o exploración sobre el tejido del lenguaje. Para Galindo la poesía encarna una visión de lo imposible.
Rescatemos aquella idea que lanza al aire el semiólogo francés Roland Barthes en su primera obra, El grado cero de la escritura (1953), cuando sostiene que el lenguaje no es inocente, sino que tiene una memoria segunda que “se prolonga misteriosamente en medio de significaciones nuevas”, esto es, que perviven los recuerdos de modos enunciativos y hábitos pretéritos incluso cuando se plantean nuevas problemáticas del lenguaje literario. El lenguaje, como forma cultural y socialmente creada y asimilada, lleva en sí un depósito de hallazgos y de usos, estratos y láminas que se deben a la historia misma de la lengua. No pocos poetas han prefigurado y representado su actividad creativa bajo la efigie de Adán. La experiencia poética ansía ofrendar un instante único, de carácter virginal, mediante la consecución de la transparencia de los vocablos. El poeta adánico aspira a nombrar las cosas por primera vez aunque sabe que ya han sido nombradas y que, el instrumento mismo que usa para nombrar, la lengua, es un sistema de signos altamente codificado. De ahí que recurra al blanco espacial o al silencio. Muy al contrario, la  poética de Miguel Ángel Galindo queda definida por una aceptación de la contaminación histórica de la lengua. No se aspira a generar un vacío y plantar allí las palabras intocadas, sino a fundar sus poemas desde la memoria de la lengua en un ejercicio de sincretismo del que hablaremos más adelante.
Algunos zahoríes dan cuenta del descubrimiento de manantiales afirmando que son capaces de detectar líneas de flujo o gradientes magnéticos que emanan de la sustancia que buscan, del agua, por ejemplo. Galindo atraviesa el lenguaje con su brújula poética y descubre en el choque de las palabras esos gradientes o líneas de flujo que articulan epifanías. De ahí que aproveche la riqueza léxica de nuestro idioma para generar esas imágenes, además de las repercusiones fónicas que puedan gestarse. Imágenes insólitas (como cuando escribe que “Todos los televisores de la gran cordillera rompen la nube”) que articulan un continuo en muchas ocasiones próximo a las fórmulas y conjuros de un grimorio.

27 dic. 2014

Percepción


"Recuperar la percepción de lo sutil nos muestra que el entorno y nosotros mismos somos mucho más de la que nunca nos explicaron"


Segell discogràfic: Saurí Records de Barcelona



Logo

http://www.saurirecords.com/

Ens agrada la seva imatge corporativa. Un saurí, una vareta i a buscar....
"Aquesta discogràfica és diu així, perquè cerca la vida mitjançant la música, busca respondre als seus interrogants mitjançant la música".

26 dic. 2014

Llibre "Le Mystère du soucier" (1931) de l'abat Lambert i Joseph Gaillard

Le Mystere Du Sourcier de Lambert Abbe Gaillard JosephEns agrada aquesta coberta del llibre. Molts sacerdots i monjos han practicat, des d'antic, la radioestèsia. En són uns grans coneixedors. 

Last Night Dhikr: La búsqueda del agua. Vídeo basado en un poema de Najmundin Kubra (Persia, s.XII)


Abu Ali. 2007. Morocco. 7’

http://www.al-barzaj.org/  
http://www.ru-a.org/2012/11/last-night-dhikr.html

La búsqueda del agua, el descenso al pozo del corazón. Sobre un poema de Najmudin Kubra S. XII Persia.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. 

Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos...

En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños ...

Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran...
Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.

Metàfora dels saurins a l'homenatge-comiat de la soprano Montserrat Figueras, 30 gener de 2012

"Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa".  Manuel Forcano


25 dic. 2014

Joan Barril i la Fatarella. Els saurins


http://www.alfatara.com/?p=8379

Afatara Digital, informatiu cultural i social des de la Fundació el Solà
15 gener de 2014

"En Paris, en 1968, manos rebeldes escribieron: ‘Dessous les pavés, c’est la plage’. En La Fatarella, y en 1994, la frase continua siendo vigente” (...) Això escrivia Joan Barril a La Vanguardia el dia 30 d’agost de 1994 en un article que es titulava “Aguas íntimas”. L’encapçalava una magnífica foto, de Pedro Madueño, en què es veia l’oncle Sisco de cal Fuster dalt d’un molí de vent dels de treure aigua d’un pou, que serveix de fil conductor de l’article.
L’article parlava de l’entorn natural de la Fatarella, i especialment de l’oncle Sisco del Fuster com a saurí. El Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana defineix el saurí com la “Persona que té o s’atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d’una vareta o d’un pèndol.
Parlava també del Casal Municipal de la Fatarella com a símbol, de la piscina, de l’Ajuntament d’aquell temps, de voler viure al poble on s’ha nascut (l’eterna música), del president de la Generalitat el 1994, Jordi Pujol, de la generació de l’acció i de la generació de l’experiència.

oncle_sisco

Tot plegat li servia per titular el seu article “Aguas íntimas” i acabar-lo amb les similituds entre el maig del 1968 de París i la Fatarella del 1994".
Podeu descarregar-vos-el a l’hemeroteca de La Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/08/30/pagina-44/34398641/pdf.html?search=joan%20barril%20la%20fatarella
O bé descarregar-vos aquest arxiu pdf.

20 dic. 2014

Radioestèsia des de Xile


AGUA, MUCHA AGUA. Lázaro, el zahorí de Odón.


María de Miguel se sumerge en el “aigua” y para bucear por las actividades que en torno a este elemento se realizan en Aragón.
Los espectadores de ¡Bien dicho! van a aprender a “estregar” y “estrapuñar” los “moqueros”, “chambras” y “pedugos” en el “lavadero” de Plenas (Zaragoza), para dejarlos “escoscaos”, y trasladarse hasta la ribera del Ebro para satisfacer su “alcahuetería” sobre el regadío. Allí pueden aprender a diferenciar entre “tierra de mejana” o “cascajeña”, y a manejar correctamente el “ajao”. Aunque antes deben atravesar las aguas del Ebro en la Barca de Boquiñeni, uno de los métodos más tradicionales de navegación fluvial de Aragón, como los son también las “navatas” de Laspuña. Allí los “navateros” comienzan a “retorcer verdugos” para bajar hasta el mar con el buen tiempo.
También aprovecha el calor el colaborador del programa José Ramón Marcuello, que se aventura a pescar un gran siluro en el Mar de Aragón, en Caspe (Zaragoza).
No falta agua en este programa, y si falta, descubrimos cómo buscarla con Lázaro, el zahorí de Odón, que armado con unas varillas busca un pozo tan profundo como las Grutas de Cristal de Molinos (Teruel), una maravilla natural formada durante siglos por el ”aigua”. 

18 dic. 2014

Llibre "Els bruixots de l'aigua"

Amb la proximitat de les festes nadalenques, l’Informatiu Publicacions de Gencat ofereix una selecció de publicacions de la Generalitat de Catalunya per a regal. Títols molt diversos que comprenen des de l’art a l’urbanisme, passant per la història, el medi ambient o el turisme, amb el denominador comú de continguts de qualitat i acurades edicions que els converteixen en una bona elecció com a obsequi de Nadal i Reis. Un dels llibres de la selecció és Bruixots de l'aigua.
http://www.gencat.cat/eadop/butlleti/butlleti_126/informatiu_126.htm

Bruixots de l’aigua. Els saurins a Catalunya
Col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya
Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions
EAN 9788439385066 – PVP 25 euros
Recerca etnològica a càrrec de l'antropòloga cultural Rosa M. Canela dedicada als saurins, les persones amb la capacitat de descobrir aigua oculta sota terra per mitjà de varetes o pèndols. L'obra, fruit d'un treball de recerca becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l'any 2008, ens apropa a les pràctiques dels saurins de casa nostra. "Bruixots" que durant segles han preservat el seu art per fer aparèixer l'aigua subterrània per mitjà de pràctiques ancestrals lligades al coneixement del territori, les energies i la intuïció.

17 dic. 2014

El pou del saurí. L'home i aigua a Montserrat

El pou del saurí es troba a Montserrat. I aquesta entrada al blog "Hi ha vida més enllà de l'escalada" en fa referència, a l'apartat de comentaris.
http://josepbatlle1556.blogspot.com.es/2013/05/lhome-i-laigua-montserrat.html

"en Girbén10 de mayo de 2013, 1:22
Al 1824 el Pare Joana va davallar 64 dels -123 m. de l'Avenc dels Pouetons; sens dubte, tota una gesta. Tanmateix, es considera que el moment fundacional de la nostra espeleologia va ser la visita a Catalunya d'E.A. Martel (el pare de l'invent) del 1896. Una visita que va despertar vocacions com la del Font i Sagué...

Sobre el pou de la primera foto: al bell mapa que acompanyava la guia del monjo Ramon Ribera, en aquest punt que indiques, hi apareix el "Pou del Saurí" (un nom formidable!). Recordo haver-lo buscat sense l'imprescindible enforcall d'avellaner.



El saurí Josep de Sans i Coret (Barcelona, 1910 - 1973)


Josep de Sans va ser vocal de la secció de Geografia, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Era membre del CEC des de 1933, època en què començà la carrera d’enginyer, que no acabà. Professionalment, fou saurí i es dedicà a cercar aigua per a la perforació de pous a la pagesia, amb l’ajuda de mapes i, també, d’una branca de saüc o un pèndol, recorrent el país amb el seu 2CV.  En la radioestèsia esmerçà temps i esforços, fos en la seva divulgació, pronunciant conferències com la de l’Associació de Mestres Industrials, a l’Escola del Treball (1956), sobre el tema Fonaments de Radioestèsia, fos en la seva institucionalització, com a vicepresident (1961) i president (1967) de l’Associació de Radioestesistes de Barcelona, els anys seixanta l’única a Espanya, que arribà a aplegar cent cinquanta saurins.

 http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720032a.htm
Societat Catalana de Geologia

13 dic. 2014

Saurins a l'exposició "El descens" de Gerard Ortín i Mercedes Mangrané, a la Capella de Sant Roc de Valls

A Cabra del Camp, a l’any 1923, un jove vallenc que perseguia animalons cavernícoles va descobrir un exemplar fins aleshores desconegut . El noi era Francesc Español, l’animaló un insecte coleòpter que batejarien amb el seu cognom speophilus espanoli, i el lloc de la troballa la cova del Trasses, a prop de Fontscaldetes.
I d’aquesta descoberta, dels misteris de les profunditats i de saurins en parla l’exposició “El descens” que podreu visitar a la Capella de Sant Roc de Valls, del 13 de desembre fins el 31 de gener.
http://capellasantroc.cat/


23 nov. 2014

TERTÚLIA SOBRE REMEIS I MEDICINA POPULAR A TARROJA DE SEGARRA

ES POSPOSA LA TERTÚLIA. COMUNICAREM NOVA DATA.
_____________________________________________________


Al poble que va acollir la 1a trobada de saurins (2011) hem organitzat una tertúlia per parlar de remeis i medicina popular. L'activitat és organitzada per l'Associació de dones del Lilà amb col.laboració amb l'Ajuntament de Tarroja de Segarra.
La iniciativa parteix de la tertúlia que el passat mes de setembre es va organitzar a Cabra del Camp sobre el mateix tema.




Imatge d'enllaç permanent incrustada

En les tradicions d’un poble hi ha també la seva medicina. La medicina popular ha estat una barreja de tradicions, creences religioses i coneixements empírics, en els quals la dona adquiria gran importància.     

Parlarem de remeis “de tota la vida” per guarir tot tipus de dolències. Oracions. Herbes remeieres. Curar de gràcia... Escoltarem. Compartirem. Aprendrem.
 

16 nov. 2014

BUSQUEM SAURINS

Fa temps vam iniciar una base de dades dels saurins de Catalunya. Ara de nou us convidem a completar-la amb els saurins que conegueu. Aquesta informació ens resulta útil de cara a difondre les trobades i activitats que organitzem, i per poder respondre a les diverses peticions que ens arriben, de gent que busca els seus serveis. La última sol.licitud que hem rebut ens demanava poder contactar amb teleradioestèsistes per la localització d'un objecte perdut. 
Des del blog fem d'intermediaris, tot gratuït (no ho entenem de cap altra manera) i facilitem el contacte entre EL QUE BUSCA I EL QUE TROBA.
O sigui que si coneixeu saurins, aviseu-nos!!! Gràcies.

11 oct. 2014

Un saurí famós, el torero 'El Cordobés'

Las increíbles dotes de zahorí de Manuel Benítez
«El asunto consiste en sentir la electricidad del agua en el cuerpo». Así explica Manuel Benítez ‘El Cordobés’ sus dotes como zahorí. Empecé hace tiempo y es algo que puedes desarrollar con los años. Es algo que me encanta. Y pueden dar fe dos riojano. En priomer lugar, Antonio Briones, al que el torero retirado le encontró varios pozos en su finca de Vega de Hornillo, donde pastan sus toros de Carriquiri: «No sólo encontró los ríos subterráneos. Llegó a definir un punto donde se cruzaban varios manantiales. Era un espectáculo verle por el campo con las varillas determinando exactamente el lugar donde había que cavar el pozo». El otro afortunado riojano fue el fin de semana en el que estuvo en La Rioja: «Un amigo de Antonio. Le encontré agua en su finca en muy poco rato". http://www.toroprensa.com/2012/07/el-cordobes-fotoel-hombre-que-sonrio-la.html
Toroprensa, 22 juliol 2012

27 sept. 2014

Extracte de l'article d'Antoni Bastista en relació al bruixot de Torredembarra - Diari de Tarragona (20/08/2014)

El 'bruixot' de Torredembarra


Richard Benishai és saurí, practica la geobiologia i estudia els corrents electromagnètics

Publicado: 22:38 - 20/08/2014
"L’ any passat, el doctor Luc Montagnier, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del virus de la SIDA, feia una estada a un hospital de medicina tradicional africana al Senegal, segons esmenta en un reportatge Òscar Gelis. Buscava allà com les formes de ciència natural, basada com la ciència convencional en el mètode empíric però a voltes associada a creences, resolen els tractaments ancestrals contra el càncer.
A Torredembarra han qualificat de «bruixot» una persona que, amb mètodes similars, buscava a l’Ajuntament corrents tel·lúrics o aqüífers, que l’alcalde Masagué explicava que va contractar per veure si la tradició arribava on l’epistemologia positivista fa figa, pensant en un espai on s’hi havien incubat tres càncers, i una part del personal li havia manifestat la seva preocupació.
El centre contractat per l’Ajuntament és perfectament legal, reconegut. El director, Richard Benishai, practica la geobiologia, estudia els corrents electromagnètics i és saurí, ofici certament molt noble i reconegut fins i tot a les nostres contrades; els serveis dels saurins són valorats per l’agricultura i la indústria privada com per les institucions: la reconstrucció del Liceu –pagada en un 80 per cent per administracions socialistes– va precisar de la seva feina.
El nou alcalde de Torredembarra ha sortit per les televisions parlant d’aquesta anècdota elevada a categoria per la incultura, però d’aquí a quatre dies ocuparà un lloc d’honor a l’ofici d’una patrona votiva que segons una llegenda acadèmicament discutida va curar Torredembarra d’una pesta. Tot el respecte, i deixem-ho aquí, però recordem les propietats taumatúrgiques dels sants olis cristians i de l’aigua beneita, amb la qual moltes cases noves són aspergides a cop de salpasser també per allunyar els mals físics i metafísics.
Un altre Premi Nobel, Albert Einstein, un dels savis més importants de la història de la ciència, va demostrar la intensa implicació entre matèria i energia, que dóna tant per un teorema com per una teologia.
Semblava que el nou Ajuntament de Torredembarra arribava amb moltes ganes de governar, però de moment fa més la impressió que sigui una derivació de la Fiscalia que la principal institució de servei al ciutadà (...)".

http://www.diaridetarragona.com/tribuna/29211/el-bruixot-de-torredembarra

6 sept. 2014

Una saurina a Belchite

A partir del minut 4'30'' podeu veure unes pràctiques amb pèndol i varetes a l'antiga església de Belchite.

Tertúlia sobre REMEIS I MEDICINA POPULAR


Tertúlies de memòria oral – CABRA DEL CAMP

1ª tertúlia: REMEIS I MEDICINA POPULAR

Curar l’airada, l’espatllat, angines, desfetes, berrugues… Remeis casolans per guarir petites dolències. Oracions. Herbes remeieres.

        
                                                      


A la sala del Sindicat, diumenge 14 de setembre 18h.

Coordina: Rosa M. Canela

15 ago. 2014

Màgia negra? un bruixot a l'ajuntament de Torredembarra

Ahir diversos mitjans de comunicació es feien ressò d'una notícia sobre una factura que l'ajuntament de Torredembarra havia un bruixot per mirar les corrents d'aigua subterrànies que passen per sota el consistori. El tractament que es dóna envers els saurins deixa molt que desitjar.


Màgia negra a l'ajuntament de Torredembarra - República Checa diari
http://www.larepublicacheca.com/magia-negra-a-lajuntament-de-torredembarra/

magia

L'Ajuntament de Torredembarra es gastava diners en bruixots - Cadena Ser http://www.cadenaser.com/catalunya/articulo/l-ajuntament-torredembarra-gastava-diners-bruixots/csrcsrpor/20140814csrcsrcat_16/Tes

L'Ajuntament de Torredembarra va contractar un bruixot per 1.700 euros - BaixGaiàDiari.cat http://www.naciodigital.cat/delcamp/baixgaiadiari/noticia/3847

10 ago. 2014

Promoció VI SAURÍ i altres productes El Solà d'Ares

Copiem la informació que ens ha enviat l'amic Toni Sánchez
 


Donades aquestes dates d'estiu i poc dies abans de començar la verema 2014, 
volem compartir amb tots vosaltres una nova promoció dels nostres vins i cervesa.  
Saurí, vi jove de Muntanya Mediterrània, Bessons, vi monovarietal de Garnatxa negra 
18 mesos de criança de Pissarra i Coster, Dolç Assolellat El Solà d'Ares, procedent de 
les muntanyes del Pirineu i Garnatxa Beer, la primera cervesa elaborada amb most de 
garnatxa negra procedent de costers del Priorat.
Amb aquests tres vins i la Garnatxa Beer, volem fer una agradable promoció per a què tots 
vosaltres pugueu gaudir dels nostres productes a un preu més accessible.
Si esteu interessats, contacteu per mail a promocio.soladares@gmail.com i us lliurarem 
la comanda al vostre domicili. L’enviament de la comanda és gratuït i comporta cap tipus de 
càrrec sobre el preu final de la vostra compra. Més informació a www.soladares.es

4 ago. 2014

Entrevista al saurí Ramon Junyent dels Hostalets de Pierola

La trobareu a les pàgines 25-26 (Revista l'Hostal núm. 15).
http://elshostaletsdepierola.cat/docs/hostal/L%27HOSTAL%2015.pdf

Els saurins seran presents al Museu Etnològic de Barcelona

http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuEtnologic/menuitem.3b75c7e1daad8a09d5326ea620348a0c/?vgnextoid=9f2216c3fcca5410VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES

Dins les tasques de creació i elaboració de la nova museografia, que serà inaugurada a inicis del 2015, estem duent a terme una sèrie d'entrevistes a persones que per ofici i patrimoni familiar aporten una contextualització important a les col·leccions de patrimoni material que seran exposades.
Aquests testimonis en imatges acompanyaran la mostra dels diversos objectes de ceràmica tradicional que formen part dels recursos populars en la gestió de l'aigua, objectes exposats a l'àmbit "Terra de saurins i canterers", a la segona planta del Museu, l'espai de les exposicions temporals.
"Un bé és més preuat com més escàs és. L'aigua és un bé indispensable per a la vida. Els humans portem tan de temps cercant l'aigua, que semblaria frívol parlar d'un origen remot fixat en un temps històric.
Josep Fornés. Pròleg del llibre "Bruixots de l'aigua, els saurins a Catalunya" de Roser Canela

11 jun. 2014

22 may. 2014

Homenaje a un zahorí

alhama de almería

Centenares de vecinos y familiares rindieron tributo ayer a Manuel Amate Rodríguez, el hombre que eliminó el apellido de 'Seca' a la localidad Una calle ya le honra
Norberto López / Alhama | Actualizado 18.05.2014 - 10:38

La antigua carretera del Molino, la que transitaban multitud de agricultores en las décadas de los sesenta, setenta y ochenta camino de sus tierras, para mimar ese bosque de parrales que, con el paso del tiempo, ya son historia. Exactamente esa vía lleva desde ayer el nombre de Manuel Amate Rodríguez. El hombre que con su incansable trabajo al frente de la sociedad civil Los Decididos consiguió el agua que tanto anhelaban y necesitaban sus paisanos para regar sus secas tierras. Ayer, con noventa años recién cumplidos y lágrimas en los ojos, daba las gracias a sus paisanos por este homenaje. Y no estuvo solo. Centenares de alhameños le arroparon en un día tan importante y relevante para él. A partir de hoy todos los niños que cursan estudios en el colegio de Alhama sabrán quién es Manolo Amate. Su calle une esta instalación educativa con Los Caños, junto al Balneario de aguas termales, uno de los símbolos del idilio eterno que ha mantenido esta localidad de la comarca del Medio Andarax con el apreciado líquido a lo largo de su dilatada historia.

A las 12:30 horas las inmediaciones del Salón Social de la localidad eran un hervidero de gente. Todos esperaban a Manolo y a su mujer, María. Cuando el homenajeado se bajaba del coche aferrado a su muleta, la cara de emoción era patente. Nunca imaginó que Alhama entera le arroparía de esta forma. Allí le esperaba su buen amigo el empresario José Antonio Picón, uno de los responsables de la organización de este homenaje. "Te mereces esto y más", le decía mientras se fundía con él en un fuerte y emotivo abrazo.

Minutos después, tras los aplausos iniciales y las muestras de cariño con sus familiares y amigos, comenzaba el recorrido hasta su calle. La Agrupación Musical San Nicolás de Bari ponía la nota musical durante el pasacalles. Pasodobles españoles para encumbrar un momento histórico para un pueblo que nunca olvida a aquellos que han trabajado de forma incansable para mejorar su prosperidad económica, social y cultural. Que se lo digan a Nicolás Salmerón.

La impronta de Manuel Amate es reseñable. Fue un visionario. Tuvo alma de líder. Junto a Manuel López Pelayo y Juan Orta Martínez (ambos ya fallecidos), creó la Sociedad Civil Los Decididos en el año 1961 (institución que presidió hasta mediados de este mayo) en la que unió a todos los alhameños con un único objetivo: acabar con la sequía que asolaba al municipio y que le impedía prosperar económicamente. Y lo consiguió, no sin sufrimientos, pleitos y muchos problemas.

Bajo su presidencia, Los Decididos trabajó en la búsqueda infatigable del preciado elemento impulsando sondeos y en el año 1969 finalmente se consiguió. La sonda La Deseada (no podía tener otro nombre) arrojaba 50 litros de agua por segundo. Un chorro que acababa de un plumazo con el calificativo de Alhama la Seca. Ya nunca más lo fue.

Una razón de peso para ensalzar la figura de un alhameño que a sus noventa años dignifica a una generación de agricultores que bregó contra vientos y tempestades por cultivar los sempiternos parrales que encumbraron a Alhama y a su uva durante dos siglos y que en el día de ayer le rindieron tributo también desde el cielo, que estuvo encapotado durante buena parte de la mañana.

Tras inaugurar la calle y fotografiarse con todos sus familiares y amigos, la comitiva emprendió el camino de vuelta hasta el Salón Social donde más de un centenar de personas finalizaron el homenaje con un almuerzo. Allí prosiguieron los halagos y las frases de cariño y de estima hacia el verdadero zahorí de Alhama de Almería.

18 may. 2014

Els secrets de l'aigua del Monestir de Vallbona de les Monges

Recomanem la visita guiada que el dissabte dia 31 de maig es farà a Vallbona de les Monges, dins el 1r VALLBONATURA.

ELS SECRETS DE L'AIGUA DEL MONESTIR
31 maig. Horari: 16-17,30h
Visita guiada a càrrec de Manel Ayats, veí i coneixedor del poble, que explicarà el curs de l'aigua, i el seu aprofitament. La visita acabarà al Molinot, antic molí i una construcció excepcional que actualment s'està restaurant.




5 abr. 2014

La técnica del zahorí

Interessant article i també els comentaris que genera.

 http://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/la-t-cnica-del-zahor#.Uz_irFeY74w

"Desde la más remota antigüedad, cuando se precisaba abrir un pozo del que extraer agua, se acudía a una persona experta en ello, a la que se denominaba “zahorí”.
Se trata de una práctica rodeada por un cierto halo de misterio, así cómo de imaginativas connotaciones sobrenaturales que, desde un punto de vista científico, la han llevado a su total desprestigio".

Una leyenda

El zahorí del castro de Lerilla 

http://www.salamanca24horas.com/local/107630-el-zahori-del-castro-de-lerilla

Escrito por: Raúl Martín Domingo, 30 de Marzo de 2014
El zahorí del castro de Lerilla - salamanca24horas
"SALAMANCA24HORAS rescata del olvido nuevos relatos sobre los mitos, leyendas e historias prodigiosas de la tradición salmantina. Desde los albores de los tiempos, el ser humano ha tratado de ofrecer una coherente explicación a cada uno de los elementos que interfieren en este planeta llamado Tierra. Sin embargo, no siempre puede encontrar un motivo racional. Es ahí donde entra el folclore, impregnado de misticismo y fantasía, historias transmitidas en el serano, a la luz de la hipnotizadora lumbre


Los fraudulentos futurólogos de hoy eran los zahoríes de ayer en la búsqueda de tesoros, eso sí, previo pago. También llamados radioestesistas o buscadores de agua, eran personas que aseguraban detectar lo oculto o enterrado, no sólo el líquido elemento, sino también metales y objetos perdidos. Todo ello a través del continuo movimiento, supuestamente espontáneo, de dispositivos sostenidos por sus manos. En general, hacían uso habitualmente de una horquilla de árbol, preferentemente de avellano o sauce, pero también de un péndulo. Debían sostenerse con las dos manos hasta que su movimiento indicara la presencia buscada. Esta pseudociencia provocaba curiosas situaciones que con el tiempo derivaron en mitos transmitidos por vía oral.

Cuenta la leyenda que una vez llegó un forastero hasta lo que hoy es el término municipal de Zamarra, junto a la Sierra de Gata, con un viejo pergamino. Había escuchado hablar de un antiguo asentamiento, el castro de Lerilla, donde se escondía un tesoro que antiguas civilizaciones no pudieron llevarse a la otra vida. El pergamino contenía un mapa, pero era indescifrable. Al menos a los ojos de un desconocedor de la zona. Por eso preguntó por el más avezado rastreador y prometió pagar con una suculenta bolsa repleta de monedas a quien le ayudara en tan ardua empresa.

La noticia se expandió de boca en boca cual brisa arrastrada por el dio Eolo. Esa misma tarde en la taberna se daba cita medio centenar de pastores para mostrar sus conocimientos acerca de los parajes que los rodeaban. Sin embargo, de entre todos al forastero le llamó la atención un viejo harapiento con un extraño palo en forma de y. Jugaba con el madero como si no le importase lo que acontecía a su alrededor. El buscador del tesoro se acercó hasta él. Y el zahorí, levantando la mirada con parsimonia, habló poco pero rotunda: “Yo soy el único que puede ayudarte a encontrar lo que buscas”. Convencido por la firmeza de sus palabras, el forastero decidió contratar los servicios del harapiento.

Al alba, partieron hacia las riberas del Águeda pergamino en mano. El mapa indicaba que debían dirigirse hacia la desembocadura del arroyo Badillo sobre el río. Una vez allí, el zahorí prescindió del manuscrito, sacó su palo y comenzó el ritual. Vociferando ininteligibles fórmulas entre desacompasados aspavientos, fue avanzando sobre el terreno. De repente brincaba y corría despavorido. De repente se detenía, oscilando. Hasta que, sosteniendo con firmeza el palo, indicó un lugar. Era un antiguo castro, cuyos vestigios aún se mantenían en pie. Allí se encontraba el tesoro. Así que raudo, sin pensar en nada más, el forastero se aventuró a cavar. Confiaba ciegamente en la palabra del harapiento. Cavó, cavó y cavó. Pero la cantidad de tierra esparcida fue indirectamente proporcional  al éxito logrado. Así continuó  durante varias horas. El tiempo pasaba y no había rastro alguno del tesoro. 

Fatigado, el forastero decidió salir a la superficie para refrigerarse. El agujero era profundo, por lo que requirió la ayuda del zahorí. Pero su solicitud de auxilio no halló respuesta. Insistió en el llamamiento, pero el resultado fue el mismo. Nada. Sacando las pocas fuerzas que aún le quedaban, el buscador del tesoro logró salir del hoyo. Tras recuperar el resuello, no pudo dar crédito a lo que veía. El zahorí ya no estaba. Todas las pertenencias y el dinero del forastero, tampoco. Y entendió que había sido engañado, que todo era una burda representación para ser estafado y robado. Desengañado por lo acontecido, arrojó al pozo el pergamino que le condujo hasta allí y regresó por donde había venido, sin que jamás se volviera a saber de su existencia. Sin embargo, hay quienes aseguran que el mapa era correcto y el tesoro aún aguarda bajo el castro de Lerilla a ser algún día encontrado".

PRÒLEG DEL LLIBRE BRUIXOTS DE L'AIGUA

L’aigua és un bé indispensable per a la vida. Els humans fa tant de temps que cerquem l’aigua, que semblaria frívol parlar d’un origen remot fixat en un temps històric. Tot i amb això, hi ha qui parla de vuit mil·lennis enrere.

Catalunya és una terra aspra i costeruda, una terra que s’ha de treballar de valent perquè hi hagi collita, pedra a pedra, traginant el millor sòl per al cultiu. Els catalans de les pedres, en traiem pans.

La terra seca mediterrània on la pluja no sap ploure, on cada font és un tresor, on cada pou és una esperança, és terra de saurins. Un saurí és gent experimentada que sap veure allà on la gent normal no hi sap veure; que coneix els secrets de cada barranc i escorpitera, de cada coma i fondalada. Els saurins són gent de la terra que sap trobar l’aigua allà on s’amaga.

Al zuharí, l’il·luminat, aquell qui té el do de la vidència, de l’ocult. El saurí gaudeix d’una categoria liminar entre el que és d’aquest món i el que correspon a la dimensió de la màgia, una dimensió al límit entre la raó i la fe, entre allò que correspon als simples mortals i allò que és sagrat.

El saurí és —sovint un home— de la terra, gent del terme, proper i conegut per la gent de la comarca. Se’n coneix el llinatge —potser el do ja li ve de família o potser no— i, segons la seva eficàcia, se li reconeixen els mèrits i els dons.

En les ciències que estudien les cultures i les societats, la veracitat de l’existència de les coses no es limita als fenòmens demostrables, sinó que va més enllà. També compta allò que la gent creu.

Però, qui creu avui en un saurí? N’hi ha qui en dirà meravelles i n’hi haurà qui no hi creurà. Ara com abans, la gent creiem en coses. Avui també es conten llegendes i històries fantàstiques. Es tenen com a certes les notícies d’aparicions i les històries d’éssers fantàstics. Aquestes contalles s’estenen per les xarxes socials a una velocitat superior a com abans viatjaven els contes i els romanços de canya i cordill.

Avui hi ha qui creu en el canvi climàtic i hi ha qui no hi creu. Hi ha qui creu que la terra tremola més estranyament i sovint, i que el temps està boig. I cada cop n’hi ha menys que creuen en la fiabilitat de les ciències econòmiques. Potser haurà arribat a la fi el moment de fixar l’atenció en l’antropologia com a ciència crítica i comparativa?

Agafem, doncs, un branquilló d’avellaner i un càntir d’aigua fresca amb anís, i deixem-nos seduir per la lectura d’aquesta etnografia amb la vareta màgica a la mà.

Josep Fornés i Garcia, antropòleg i director
del Museu Etnològic de Barcelona