23 may. 2017

Memòria de l'aigua, una interessant obra de titelles

Memòria de l'aigua de la Cia. Akawa

 


Direcció:
Pep Maria Martínez
Intèrprets:
Montserrat Casanovas, Albert Vinyes i Pep Maria Martínez

La Capdenúvol és una nena molt divertida i una mica trapella a qui li encanta anar al riu a saltar bassals amb el seu amic, en Setciències... Però una tarda en baixar al riu descobreixen que l’aigua no està tan neta com hauria de ser. L’aparició de l’amo de la fàbrica fa que, espantats, caiguin al riu i hagin de marxar a casa xops. A la pobra Capdenúvol, només li faltava això, i aquella nit s’adorm trista i enfadada amb ella mateixa, el seu amic i la seva mare.

Acompanyada pel seu vaixell de paper, viatja en somnis cap a un desert imaginari on troba un simpàtic saurí, un vell savi amb una habilitat molt especial, és un llegidor de llàgrimes!

Un viatge emocional a través de la memòria de l’aigua, un espectacle creat com a celebració de l’aigua i de la vida.

Convidats a la trobada: Marta Valls, periodista, i Ramon Junyent, saurí.

El 2016, el treball final del grau de periodisme (UAB) de la Marta Valls va ser sobre la vida i obra del saurí Ramon Junyent. "Relat de vida d'en Ramon Junyent, un saurí nascut als anys 30 en un petit poble de la Catalunya interior. La seva història ens introdueix en el conflicte pel control i la gestió de l'aigua en una societat en plena transformació cap al capitalisme".
Esperem que la Marta Valls i el Ramon Junyent ens pugui acompanyar a la trobada i explicar-nos el contingut del treball.

La fe del saurí, article de l'Àlex Milian.

Recuperem l'excel·lent article del periodista d'El Temps, Àlex Milian.
L'Àlex, el 2011, ens va acompanyar a la 1a trobada de saurins a Tarroja de Segarra. 

http://www.eltemps.cat/article/1362/la-fe-del-sauri

22 may. 2017

Estem preparant el programa de la 3a trobada de saurins d'Argençola

Amb totes les propostes rebudes, estem treballant el programa de la 3a trobada de saurins.
Mirarem que tots pugueu tenir el vostre moment.
Per anar fent boca del lloc que ens acollirà, podeu fer una ullada al documental "De quan anàvem a peu".


"Potser busquen la independència" diu un senyor que se'ls mira ;)

d'un diumenge a la tarda. Al Parc de la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya un grup de radioestesia  amb pèndols i varetes en moviment.

9 mar. 2017

3a Trobada de saurins a Argençola

Ja tenim data per la 3a trobada de saurins, serà el 12 d'octubre a Argençola, a la comarca de l'Anoia.
http://www.argencola.cat/

La trobada s'organitza amb la col·laboració de l'ajuntament d'Argençola.

Podeu proposar idees, tallers, comunicacions, etc. Igual que a la 1a trobada a Tarroja de Segarra i la 2a al Matarranya, volem que sigui un dia per compartir i aprendre. 

Anirem informant sobre les activitats previstes i les inscripcions.













Foto: 2a trobada al Matarranya (2013)

31 dic. 2016

Bon any!!!!

Bon any per tothom!!!  Molta aigua i salut!!!
I esperem retrobar-nos aquest 2017 a la 3a trobada de saurins.

25 nov. 2016

3a Trobada de Saurins. Podeu enviar propostes d'activitats i ponències

De cara a la 3a trobada de saurins ens podeu anar enviant propostes, d'activitats i de ponències, tot el que considereu que pot ser d'interès, al mail rous@tinet.cat
Una vegada més volem que sigui una trobada molt participativa.
Aviat us anunciarem el lloc i la data. 

Busquem saurins de Barcelona

Ens ha contactat una senyora de Barcelona (barri de Sant Andreu) vol contactar amb saurins de Barcelona o de municipis propers, per intercanviar coneixement i experiències per trobar aigua.
Si és del vostre interès, en podeu enviar el vostre telèfon per privat al mail rous@tinet.cat i li farem arribar.

Documental "L'home del pèndol"

En aquest enllaç podeu veure el documental "L'home del pèndol"
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/lhome-del-pendol/video/5631030/

12 oct. 2016

BUSQUEM COL·LABORADORS I ESPONSORS PER LA 3A TROBADA

Per la 3a trobada, a banda del municipi, en breu us anunciarem on es farà, necessitem empreses o entitats que vulguin col·laborar-hi. Amb aportacions econòmiques o cedint materials. Tota aportació serà benvinguda.
Volem que aquesta 3a trobada tingui una petita fira amb llibres, material radiestèsic, promoció d'empreses perforadores... tot el que d'alguna manera o altra estigui relacionat amb els saurins i l'aigua.
Ens podeu contactar al tel. 666.92.35.14 - mail rous@tinet.cat

30 sept. 2016

3a TROBADA DE SAURINS

El 2011 vam tenir la 1a trobada a Tarroja de Segarra, a la Segarra.
El 2013 la 2a trobada va ser a Vall-de-roures, al Matarranya.
I per la primavera del 2017 volem organitzar la 3a trobada.
Tenim moltes ganes, i moltes idees.
Ara ens cal un municipi que vulgui acollir-la, i alguna institució de suport sigui un ajuntament, una entitat, un museu...
Si voleu contactar-nos: rous@tinet.cat / 666.92.35.14

23 jun. 2016

ENIGMES DE L'AIGUA. ELS SAURINS A LES ILLES BALEARS

El passat 29 de maig de 2016, la protagonista del programa FONT DE MISTERIS fou l'aigua i els misteris que l'envolten. Què són els saurins? Hi ha aigües encantades a les Illes Balears? I pous encantats? Què amaga l’element essencial de la vida? ​ 
En aquest enllaç trobareu l'audio del programa http://www.fontdemisteris.com/ib3-ragravedio-a-la-carta/font-de-misteris-t4p38-enigmes-de-laigua-programa-135

Imagen

13 oct. 2015

Mujeres zahorí

La última mujer zahorí


Corona, con un péndulo de bronce y unas varillas detecta corrientes de agua allá donde se encuentren

10.02.2015 | 12:05
Corona buscando agua con su péndulo.
Corona buscando agua con su péndulo.
El nacimiento de Corona en una familia salmantina en la que el cabeza de familia se dedicaba profesionalmente a encontrar corrientes de agua subterráneas condicionó su futuro y su modo de vida. Desde niña se empapó en una técnica que para muchos es un don, aprendió de su progenitor los secretos del péndulo y de las varillas hasta tal punto que hoy en día vive de ello. Conoce a pocos compañeros que se dediquen exclusivamente a buscar agua. A los que lo hacen, todos hombres, ya le pesan mucho las canas. "Es una pena, pero es una profesión en desuso. No es fácil acertar y si no lo haces, duras poco", explica la mujer.
Cree que prácticamente cualquier persona podría entrenarse desde pequeño. "De la tierra emerge una fuerza electromagnética que cuando choca con nuestro cuerpo produce una interferencia, un pequeño temblor que no notamos pero que el péndulo es capaz de ampliar. La fuerza cambia si estás sobre una corriente subterránea o si te encuentras encima de una cueva. Por eso con el péndulo se puede conocer la cantidad de agua que hay debajo de un terreno, la dirección y los metros a los que se sitúa", sostiene Corona.
La llaman agricultores, ganaderos, propietarios de chalés y hasta beneficiarios de herencias, dado que una parcela con agua puede triplicar su precio. Recuerda especialmente el caso de un hombre mayor al que sus familiares dejaron casi apartado en la herencia de unas tierras. "El acuífero se encontraba en su parcela y el resto de los familiares tuvo que pagar más por ella si querían tener agua. Pasó de tener una mala vejez a vivir como un reinón". Recuerda también con cierto pudor otra ocasión en la que la llamaron para localizar agua de noche en una finca que sus clientes pretendía comprar al día siguiente. Trabaja por toda España y nunca cobra si no encuentra agua, "aunque tenga que ir a Alicante". Ha hallado corrientes a 700 metros de profundidad. "En Salamanca la zona más fácil es La Armuña, casi en cualquier sitio que pinches sale agua".
También marca casas construidas sobre acuíferos y corrientes, ya que pueden producir cansancio, jaqueca e incluso fibromialgia. "En Torres Villarroel he localizado dos con este problema. No se puede estar mucho tiempo en la habitación ubicada sobre la vertical del acuífero, ni poner camas, sofás o despachos porque puede influir en el descanso", explica la zahorí.

16 abr. 2015

Taller DESDOBLAMIENTO DEL TIEMPO



La nostra amiga i saurina Marisa Veiga ens comparteix aquesta informació:
TALLER <<Nuestra realidad con el desdoblamiento del tiempo>>

Vivimos en un constante rechazo a nuestras circunstancias; Familiares, sociales, económicas, etc.    Hay un miedo, un VACIO interno  o una necesidad insatisfecha.
<EL MIEDO  Y EL SUFRIMIENTO, ESTÁN JUNTOS, NOS IMPIDEN CONECTAR Y SER NOSOTROS MISMOS.

¿PARA QUE SIRVE LA TEORIA DEL DESDOBLAMIENTO DEL TIEMPO?

PARA AMPLIAR LA PERCEPCIÓN (CONCIENCIA)
TENER UNA LÓGICA DE ACCESO AL UNIVERSO,  (EL DOBLE, EL DESDOBLADO Y EL ORIGEN)
PARA UN ENCUENTRO DEL SER CON SU ORIGEN, LA FUENTE.

APLICAR Y COMPRENDER LA “DERIVACIÓN NOCTURNA”  AL DOBLE, AL ORIGEN, A LA FUENTE  DONDE SE EQUILIBRA TODO. LAS COSAS SUCEDEN Y CADA VEZ CON MENOR SUFRIMIENTO.  PARTICIPAMOS DE NUEVOS FUTUROS EN COHERENCIA.


Hacemos un encuentro taller a principios de mayo.
Lugar: Centre Alfamar c/Roger de Llúria nº46–1º 2º (metro.Tren  Paseo de Gracia) Barcelona
Información: 652422591    marlveiga00@gmail.com
Son dos fines de semana:
   Sábado 6, y sábado día 13 de junio, de 16,30 a 19,40h
   <El primer sabado por la mañana, se hace una presentación de una h.>

Su precio 37€ cada sábado.

24 mar. 2015

Busquem saurins del Vallès Occidental

Necessitem contactar amb algun saurí de la zona del Vallès Occidental 
(Matadepera, Rubí, Viladecalls...) de la zona més propera al massís
de Sant Llorenç del Munt. Si en coneixeu algú feu-nos-ho saber. 
Podeu enviar dades contacte al mail: rous@tinet.cat o tlf. 666.92.35.14   
 
  

13 feb. 2015

Workshop: Arqueologia de l'Aigua II

L’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona organitza conjuntament amb la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, AEAS i ADECAGUA la segona edició del Workshop en Arqueologia de l’Aigua. En aquesta ocasió tracta de temes relacionats principalment amb les ciutats, des de la relació de l’aigua amb la salut ciutadana fins als oficis de l’aigua a les ciutats al llarg dels diferents moments històrics, tot passant per temes més pròpiament d’arqueologia relacionada amb l’aigua com són la gestió en el bronze final, les estructures de l’aigua a Edom o les pràctiques a l’edat del ferro o a les ciutats andalusines. Una aproximació més filosòfica ens la donarà una exposició sobre l’aigua com a límit i pas a l’ultramón.

Conjuntament amb la primera edició anem coneixent estructures, creences i filosofia de l’aigua al llarg de la història, amb el que aconseguim entendre moltes de les característiques actuals de la gestió de l’aigua a les ciutats.


Dr. Miquel Salgot
Fac. Farmàcia, UB
Dra. Rocio Da Riva
Fac. Geografia i Història, UB
Coordinadors
 
Workshop: Arqueologia de l'Aigua II


Data:18/02/2015

Horari:17.00 - 20.30

Lloc: Sala Turró. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
C/ del Carme, 47 - Barcelona

7 feb. 2015

La corriente de Teruel

Publicado el 04 agosto 2014

zahorí
"Es extraño (y a veces conmovedor), como en los ambientes rurales nos creemos a pies juntillas el funcionamiento de determinados conjuros. Personas cultivadas y con carreras de ciencias puras llaman por teléfono o ponen un mensaje por Whatsapp, solicitando un sortilegio contra el mal de ojo; la celebrada oración.
Hasta no hace mucho, avisado lector, era muy común acudir a personas con “gracia”, para que, por ejemplo, miraran de asiento u otras técnicas en pos de la salud, no solo física, sino también espiritual. Un servidor, que ya va gastando años —casi más que un camino—, conoció a un practicante de esta suerte de curanderismo  rural y autóctono. Fue uno de los más famosos de su tiempo, que no solo sanaba, además, sus opiniones eran tenidas en cuenta por el vecindario.
A los pocos meses de nacer Sandalio —que así se llamaba nuestro héroe—, una vieja vecina vestida de negro le descubrió impresa en el paladar la Cruz de Caravaca, augurándole poderes contra el mal de ojo, la capacidad para colocar huesos, pegar la carne cortada, etcétera. Sandaliete —que no lo he dicho— vino al mundo en una familia propietaria de un pequeño taller. Fabricaban esas modestas estufas, menestrales y pintadas de gris, que en los largos inviernos calentaban las viviendas de los obreros y braceros.  Esas que transformaban en calor las cepas repudiadas por viejas, desterradas de la viña, cambiadas por la juventud y voluptuosidad de una nueva plantación de higiénicas vides americanas, libres de todo mal. Estas faenas metalúrgicas las compaginaban con el cultivo de la vid; afanosamente llegaron a juntar una importante partida de viñas y una longuera clientela estufera.
Sandalio empezó a darle a sus habilidades parapsicológicas recién licenciado. Principió arreglando huesos. Había observado  que Cirilo, famoso colocador óseo, tenía una buena parroquia. El arranque fue sobresaliente: a un mocete con una torcedura de tobillo le aplicó un certero y rápido movimiento en la canilla mala y el zagal salió de la casa por su propio pie, apoyando el miembro averiado, ítem más.
Después vinieron cuellos con tortícolis, esguinces, tirones y el tipo se los llevaba de paso. Los excelentes resultados de sus intervenciones y su cara de buena persona le fueron dando una fama, que corrió por la ciudad como la pólvora. El hombre tenía que echar mano de su gracia varias veces todos los días. Por cierto —todo hay que decirlo— nuestro sanador no cobraba, de vez en cuando aceptaba algún presente, nunca dinero.
Años más tarde, y siempre los viernes, miraba de asiento. Frente al paciente y pronunciando su nombre y apellidos, dejaba caer unas gotas de aceite deslizándolas por un dedo en un vaso de agua, mientras rezaba una oración a la Virgen. Según las formas de las gotas de óleo sobre el agua dictaminaba (siempre gracias a la innata virtud incorporada a su ser por la presencia en el cielo de la boca de la cruz patriarcal) el estado espiritual del parroquiano y el remedio en su caso.
Fue ampliando paulatinamente su panoplia de especialidades. Se hizo un afamado conjurador del mal de ojo, no necesitando para arrancarlo de raíz la presencia física del maldecido, bastaba con que un familiar le llevase el recado, o incluso una llamada telefónica.
Llegó a saber diagnosticar y señalar mediante la imposición de sus manos enfermedades de nombres terribles y finales fatales. Ya maduro y de casualidad, nuestro héroe descubrió sus habilidades readiestésicas, ejerciendo desde entonces también como zahorí. Se colocaba una rama en forma de i griega, metiéndose los dos palitos superiores debajo de lo sobacos y dejando el tronco principal hacia adelante. Cuando pasaba sobre alguna corriente telúrica, el palo delantero comenzaba a moverse de arriba a abajo, debido a los magnetismos que surcan la tierra.
Una vez, en Las Tintoreras, cerca de La Alameda de Cervera, le marcó un pozo a un conocido agricultor tomellosero, explicándole tras los esparavanes rabdománticos al propietario de la parcela:
—Hemos dado con una corriente que viene de Teruel.
—Pues habrá que hacer aquí el pozo. —dijo el viñero— Por lo menos que bebamos el agua fresca."

30 ene. 2015

Frase que vaig sentir a un saurí

“Ja té prou pena el que no creu, en creure que no creu”.
                                                                    Mossèn Jacint Verdaguer

Xerrada sobre radioestèsia a Pineda


Aquest dissabte es fa a Pineda una xerrada pràctica sobre la radiestèsia, a càrrec de Gregori Lisbona de l'Associació 'Ainé' de Mataró. La radiestèsia és la tècnica que es basa en l'afirmació que els estímuls elèctrics o magnetismes i radiacions d'un cos poden ser percebuts  per una persona, amb artefactes com un pèndol, unes varetes, o una bastó de fusta, per trobar, per exemple, aigua subterrània o altres elements. Josep Gimbernat, de Canviem, ho ha explicat a la nostra emissora.
La xerrada es farà dissabte a les 20 h al local de Canviem del Carrer Joan Maragall de Pineda, i és oberta a tothom i no cal ser soci de l'associació.

La xerrada forma part d'una col.laboració entre Canviem i l'Associació Ainé de Mataró. Josep Gimbernat farà una xerrada a Mataró dilluns per parlar sobre els  7 raigs esotèrics.

http://www.radiopineda.com/ca/front/noticies/detall/id/7105

 Al local de Canviem s'hi fan moltes activitats diverses

 

31 dic. 2014

Bona afirmació d'en Joan Barril

"L'inexplicable té més clients que el que és físicament irrefutable" Joan Barril
Suplement La República del Periódico de Catalunya (21/12/2014)


30.000 visites, gràcies a tots!!!

Aquest blog va començar el 2011 per facilitar informació de la 1a trobada de saurins a Tarroja de Segarra. Des d'aleshores, 30.000 visites, 249 entrades i 286 consultes.
Hem anat deixant constància de totes les notícies i activitats que s'han fet o dels que hem tingut coneixement en relació als saurins i la radioestèsia.  I podem afirmar que l'interès que desperta el tema és molt gran, fet que comprovem a diari.
És un blog al que es destina poc temps, seria molt millorable, però el continuem perquè el creiem útil. A través d'ell ens han contactat estudiants per treballs de recerca, mitjans de comunicació, curiosos, persones o empreses que buscaven saurins, també ajuntaments, saurins per dubtes,... A vegades ens han arribat consultes ben sorprenents.

Gràcies a tots!

30 dic. 2014

Poema visual d'Àlex Monfort


Poema visual d’Àlex Monfort que juga amb dos elements relacionats entre si (el fons d’un llac i un eixidiu) per crear una imatge impossible, contradictòria però de gran força.

                                      

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/participa-al-tot-po-e-si-9230.php

El llibre "Bruixots de l'aigua" al Portal Nou (periòdic de Valls, l'Alt Camp i la Conca de Barberà)

El Portal Nou ha fet una entrada al seu periòdic digital sobre el llibre "Els Bruixots de l'aigua" ressaltant que publicacions de la Generalitat l'inclou en les recomanacions d'aquestes festes. 

http://elportalnou.blogspot.com/2014/12/reeditat-un-estudi-sobre-saurins-de.html 

28 dic. 2014

Treball de recerca de batxillerat "Els saurins de l'Alt Camp" de Clara Miquel reconegut amb el Premi Natura de l'IEV

premi naturaClara Miquel, alumna de 2n de Batxillerat va guanyar el Premi de Natura de l’Institut d’Estudis Vallencs, pel seu treball de recerca “Els saurins de l’Alt Camp”. El lliurament del premi es va fer a la seu de l’IEV el 28 de maig d'enguany.
La Clara va assistir a la 2a trobada de saurins al Matarranya (octubre 2013), i a la tertúlia que el desembre del 2013 es va fer a Santes Creus.
Des d'aquí, la nostra felicitació pel premi i pel seu treball.

Poemario "Rising Sun" (2013) de Miguel Ángel Galindo (Canarias)

SOBRE RISING SUN: LAS CONSTELACIONES DE UN RABDOMANTE


Un rabdomante cruza el desierto. En sus manos, extendidas, sostiene una rama de árbol que apunta hacia el suelo y que se bifurca justo en la zona donde sus manos la envuelven. La tensión de los brazos traspasa la piel y se prolonga en las ramas. De repente, una vibración viene en sentido contrario. Desde la tierra diríase que ha penetrado una onda en las ramas y, ahora, la siente el sujeto. Vibración terrestre que el rabdomante ha comprendido: aquí, bajo esta capa de polvo y piedras, yace un manantial de agua. El zahorí ha encontrado la fuente.
Esta breve descripción nos muestra el trabajo de radiestesia. Imagen que me evoca la actividad poética de Miguel Ángel Galindo. En efecto, en su obra, especialmente en la constelación formada por Frozen Dove Hotel (2000), La carne & los lirios (2007) y en el poemario que ahora nos ocupa, Rising Sun (2013), Galindo no ha cesado en la práctica de una búsqueda incesante de signos, de una constelación de signos que se ha ido abriendo y transformando, brindándonos los resultados alcanzados como orbes de originales características. Su obra asume así el riesgo, llevada a los límites del decir, en una evolución que no admite conformismo alguno. ¿Por qué me evoca la actividad de Miguel Ángel Galindo la tarea de un zahorí o un rabdomante? Pues porque en su obra encarna la entrega insubordinada siempre a la búsqueda; no se contenta con los logros alcanzados, sino que cada poema nos remite a una experiencia nueva, una indagación o exploración sobre el tejido del lenguaje. Para Galindo la poesía encarna una visión de lo imposible.
Rescatemos aquella idea que lanza al aire el semiólogo francés Roland Barthes en su primera obra, El grado cero de la escritura (1953), cuando sostiene que el lenguaje no es inocente, sino que tiene una memoria segunda que “se prolonga misteriosamente en medio de significaciones nuevas”, esto es, que perviven los recuerdos de modos enunciativos y hábitos pretéritos incluso cuando se plantean nuevas problemáticas del lenguaje literario. El lenguaje, como forma cultural y socialmente creada y asimilada, lleva en sí un depósito de hallazgos y de usos, estratos y láminas que se deben a la historia misma de la lengua. No pocos poetas han prefigurado y representado su actividad creativa bajo la efigie de Adán. La experiencia poética ansía ofrendar un instante único, de carácter virginal, mediante la consecución de la transparencia de los vocablos. El poeta adánico aspira a nombrar las cosas por primera vez aunque sabe que ya han sido nombradas y que, el instrumento mismo que usa para nombrar, la lengua, es un sistema de signos altamente codificado. De ahí que recurra al blanco espacial o al silencio. Muy al contrario, la  poética de Miguel Ángel Galindo queda definida por una aceptación de la contaminación histórica de la lengua. No se aspira a generar un vacío y plantar allí las palabras intocadas, sino a fundar sus poemas desde la memoria de la lengua en un ejercicio de sincretismo del que hablaremos más adelante.
Algunos zahoríes dan cuenta del descubrimiento de manantiales afirmando que son capaces de detectar líneas de flujo o gradientes magnéticos que emanan de la sustancia que buscan, del agua, por ejemplo. Galindo atraviesa el lenguaje con su brújula poética y descubre en el choque de las palabras esos gradientes o líneas de flujo que articulan epifanías. De ahí que aproveche la riqueza léxica de nuestro idioma para generar esas imágenes, además de las repercusiones fónicas que puedan gestarse. Imágenes insólitas (como cuando escribe que “Todos los televisores de la gran cordillera rompen la nube”) que articulan un continuo en muchas ocasiones próximo a las fórmulas y conjuros de un grimorio.

27 dic. 2014

Percepción


"Recuperar la percepción de lo sutil nos muestra que el entorno y nosotros mismos somos mucho más de la que nunca nos explicaron"


Segell discogràfic: Saurí Records de Barcelona



Logo

http://www.saurirecords.com/

Ens agrada la seva imatge corporativa. Un saurí, una vareta i a buscar....
"Aquesta discogràfica és diu així, perquè cerca la vida mitjançant la música, busca respondre als seus interrogants mitjançant la música".

26 dic. 2014

Llibre "Le Mystère du soucier" (1931) de l'abat Lambert i Joseph Gaillard

Le Mystere Du Sourcier de Lambert Abbe Gaillard JosephEns agrada aquesta coberta del llibre. Molts sacerdots i monjos han practicat, des d'antic, la radioestèsia. En són uns grans coneixedors. 

Last Night Dhikr: La búsqueda del agua. Vídeo basado en un poema de Najmundin Kubra (Persia, s.XII)


Abu Ali. 2007. Morocco. 7’

http://www.al-barzaj.org/  
http://www.ru-a.org/2012/11/last-night-dhikr.html

La búsqueda del agua, el descenso al pozo del corazón. Sobre un poema de Najmudin Kubra S. XII Persia.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. 

Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos...

En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños ...

Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran...
Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.

Metàfora dels saurins a l'homenatge-comiat de la soprano Montserrat Figueras, 30 gener de 2012

"Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.

Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.

Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa".  Manuel Forcano


25 dic. 2014

Joan Barril i la Fatarella. Els saurins


http://www.alfatara.com/?p=8379

Afatara Digital, informatiu cultural i social des de la Fundació el Solà
15 gener de 2014

"En Paris, en 1968, manos rebeldes escribieron: ‘Dessous les pavés, c’est la plage’. En La Fatarella, y en 1994, la frase continua siendo vigente” (...) Això escrivia Joan Barril a La Vanguardia el dia 30 d’agost de 1994 en un article que es titulava “Aguas íntimas”. L’encapçalava una magnífica foto, de Pedro Madueño, en què es veia l’oncle Sisco de cal Fuster dalt d’un molí de vent dels de treure aigua d’un pou, que serveix de fil conductor de l’article.
L’article parlava de l’entorn natural de la Fatarella, i especialment de l’oncle Sisco del Fuster com a saurí. El Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana defineix el saurí com la “Persona que té o s’atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d’una vareta o d’un pèndol.
Parlava també del Casal Municipal de la Fatarella com a símbol, de la piscina, de l’Ajuntament d’aquell temps, de voler viure al poble on s’ha nascut (l’eterna música), del president de la Generalitat el 1994, Jordi Pujol, de la generació de l’acció i de la generació de l’experiència.

oncle_sisco

Tot plegat li servia per titular el seu article “Aguas íntimas” i acabar-lo amb les similituds entre el maig del 1968 de París i la Fatarella del 1994".
Podeu descarregar-vos-el a l’hemeroteca de La Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/08/30/pagina-44/34398641/pdf.html?search=joan%20barril%20la%20fatarella
O bé descarregar-vos aquest arxiu pdf.

20 dic. 2014

Radioestèsia des de Xile


AGUA, MUCHA AGUA. Lázaro, el zahorí de Odón.


María de Miguel se sumerge en el “aigua” y para bucear por las actividades que en torno a este elemento se realizan en Aragón.
Los espectadores de ¡Bien dicho! van a aprender a “estregar” y “estrapuñar” los “moqueros”, “chambras” y “pedugos” en el “lavadero” de Plenas (Zaragoza), para dejarlos “escoscaos”, y trasladarse hasta la ribera del Ebro para satisfacer su “alcahuetería” sobre el regadío. Allí pueden aprender a diferenciar entre “tierra de mejana” o “cascajeña”, y a manejar correctamente el “ajao”. Aunque antes deben atravesar las aguas del Ebro en la Barca de Boquiñeni, uno de los métodos más tradicionales de navegación fluvial de Aragón, como los son también las “navatas” de Laspuña. Allí los “navateros” comienzan a “retorcer verdugos” para bajar hasta el mar con el buen tiempo.
También aprovecha el calor el colaborador del programa José Ramón Marcuello, que se aventura a pescar un gran siluro en el Mar de Aragón, en Caspe (Zaragoza).
No falta agua en este programa, y si falta, descubrimos cómo buscarla con Lázaro, el zahorí de Odón, que armado con unas varillas busca un pozo tan profundo como las Grutas de Cristal de Molinos (Teruel), una maravilla natural formada durante siglos por el ”aigua”. 

18 dic. 2014

Llibre "Els bruixots de l'aigua"

Amb la proximitat de les festes nadalenques, l’Informatiu Publicacions de Gencat ofereix una selecció de publicacions de la Generalitat de Catalunya per a regal. Títols molt diversos que comprenen des de l’art a l’urbanisme, passant per la història, el medi ambient o el turisme, amb el denominador comú de continguts de qualitat i acurades edicions que els converteixen en una bona elecció com a obsequi de Nadal i Reis. Un dels llibres de la selecció és Bruixots de l'aigua.
http://www.gencat.cat/eadop/butlleti/butlleti_126/informatiu_126.htm

Bruixots de l’aigua. Els saurins a Catalunya
Col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya
Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions
EAN 9788439385066 – PVP 25 euros
Recerca etnològica a càrrec de l'antropòloga cultural Rosa M. Canela dedicada als saurins, les persones amb la capacitat de descobrir aigua oculta sota terra per mitjà de varetes o pèndols. L'obra, fruit d'un treball de recerca becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l'any 2008, ens apropa a les pràctiques dels saurins de casa nostra. "Bruixots" que durant segles han preservat el seu art per fer aparèixer l'aigua subterrània per mitjà de pràctiques ancestrals lligades al coneixement del territori, les energies i la intuïció.

17 dic. 2014

El pou del saurí. L'home i aigua a Montserrat

El pou del saurí es troba a Montserrat. I aquesta entrada al blog "Hi ha vida més enllà de l'escalada" en fa referència, a l'apartat de comentaris.
http://josepbatlle1556.blogspot.com.es/2013/05/lhome-i-laigua-montserrat.html

"en Girbén10 de mayo de 2013, 1:22
Al 1824 el Pare Joana va davallar 64 dels -123 m. de l'Avenc dels Pouetons; sens dubte, tota una gesta. Tanmateix, es considera que el moment fundacional de la nostra espeleologia va ser la visita a Catalunya d'E.A. Martel (el pare de l'invent) del 1896. Una visita que va despertar vocacions com la del Font i Sagué...

Sobre el pou de la primera foto: al bell mapa que acompanyava la guia del monjo Ramon Ribera, en aquest punt que indiques, hi apareix el "Pou del Saurí" (un nom formidable!). Recordo haver-lo buscat sense l'imprescindible enforcall d'avellaner.



El saurí Josep de Sans i Coret (Barcelona, 1910 - 1973)


Josep de Sans va ser vocal de la secció de Geografia, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Era membre del CEC des de 1933, època en què començà la carrera d’enginyer, que no acabà. Professionalment, fou saurí i es dedicà a cercar aigua per a la perforació de pous a la pagesia, amb l’ajuda de mapes i, també, d’una branca de saüc o un pèndol, recorrent el país amb el seu 2CV.  En la radioestèsia esmerçà temps i esforços, fos en la seva divulgació, pronunciant conferències com la de l’Associació de Mestres Industrials, a l’Escola del Treball (1956), sobre el tema Fonaments de Radioestèsia, fos en la seva institucionalització, com a vicepresident (1961) i president (1967) de l’Associació de Radioestesistes de Barcelona, els anys seixanta l’única a Espanya, que arribà a aplegar cent cinquanta saurins.

 http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720032a.htm
Societat Catalana de Geologia

13 dic. 2014

Saurins a l'exposició "El descens" de Gerard Ortín i Mercedes Mangrané, a la Capella de Sant Roc de Valls

A Cabra del Camp, a l’any 1923, un jove vallenc que perseguia animalons cavernícoles va descobrir un exemplar fins aleshores desconegut . El noi era Francesc Español, l’animaló un insecte coleòpter que batejarien amb el seu cognom speophilus espanoli, i el lloc de la troballa la cova del Trasses, a prop de Fontscaldetes.
I d’aquesta descoberta, dels misteris de les profunditats i de saurins en parla l’exposició “El descens” que podreu visitar a la Capella de Sant Roc de Valls, del 13 de desembre fins el 31 de gener.
http://capellasantroc.cat/


23 nov. 2014

TERTÚLIA SOBRE REMEIS I MEDICINA POPULAR A TARROJA DE SEGARRA

ES POSPOSA LA TERTÚLIA. COMUNICAREM NOVA DATA.
_____________________________________________________


Al poble que va acollir la 1a trobada de saurins (2011) hem organitzat una tertúlia per parlar de remeis i medicina popular. L'activitat és organitzada per l'Associació de dones del Lilà amb col.laboració amb l'Ajuntament de Tarroja de Segarra.
La iniciativa parteix de la tertúlia que el passat mes de setembre es va organitzar a Cabra del Camp sobre el mateix tema.




Imatge d'enllaç permanent incrustada

En les tradicions d’un poble hi ha també la seva medicina. La medicina popular ha estat una barreja de tradicions, creences religioses i coneixements empírics, en els quals la dona adquiria gran importància.     

Parlarem de remeis “de tota la vida” per guarir tot tipus de dolències. Oracions. Herbes remeieres. Curar de gràcia... Escoltarem. Compartirem. Aprendrem.
 

16 nov. 2014

BUSQUEM SAURINS

Fa temps vam iniciar una base de dades dels saurins de Catalunya. Ara de nou us convidem a completar-la amb els saurins que conegueu. Aquesta informació ens resulta útil de cara a difondre les trobades i activitats que organitzem, i per poder respondre a les diverses peticions que ens arriben, de gent que busca els seus serveis. La última sol.licitud que hem rebut ens demanava poder contactar amb teleradioestèsistes per la localització d'un objecte perdut. 
Des del blog fem d'intermediaris, tot gratuït (no ho entenem de cap altra manera) i facilitem el contacte entre EL QUE BUSCA I EL QUE TROBA.
O sigui que si coneixeu saurins, aviseu-nos!!! Gràcies.

11 oct. 2014

Un saurí famós, el torero 'El Cordobés'

Las increíbles dotes de zahorí de Manuel Benítez
«El asunto consiste en sentir la electricidad del agua en el cuerpo». Así explica Manuel Benítez ‘El Cordobés’ sus dotes como zahorí. Empecé hace tiempo y es algo que puedes desarrollar con los años. Es algo que me encanta. Y pueden dar fe dos riojano. En priomer lugar, Antonio Briones, al que el torero retirado le encontró varios pozos en su finca de Vega de Hornillo, donde pastan sus toros de Carriquiri: «No sólo encontró los ríos subterráneos. Llegó a definir un punto donde se cruzaban varios manantiales. Era un espectáculo verle por el campo con las varillas determinando exactamente el lugar donde había que cavar el pozo». El otro afortunado riojano fue el fin de semana en el que estuvo en La Rioja: «Un amigo de Antonio. Le encontré agua en su finca en muy poco rato". http://www.toroprensa.com/2012/07/el-cordobes-fotoel-hombre-que-sonrio-la.html
Toroprensa, 22 juliol 2012

27 sept. 2014

Extracte de l'article d'Antoni Bastista en relació al bruixot de Torredembarra - Diari de Tarragona (20/08/2014)

El 'bruixot' de Torredembarra


Richard Benishai és saurí, practica la geobiologia i estudia els corrents electromagnètics

Publicado: 22:38 - 20/08/2014
"L’ any passat, el doctor Luc Montagnier, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del virus de la SIDA, feia una estada a un hospital de medicina tradicional africana al Senegal, segons esmenta en un reportatge Òscar Gelis. Buscava allà com les formes de ciència natural, basada com la ciència convencional en el mètode empíric però a voltes associada a creences, resolen els tractaments ancestrals contra el càncer.
A Torredembarra han qualificat de «bruixot» una persona que, amb mètodes similars, buscava a l’Ajuntament corrents tel·lúrics o aqüífers, que l’alcalde Masagué explicava que va contractar per veure si la tradició arribava on l’epistemologia positivista fa figa, pensant en un espai on s’hi havien incubat tres càncers, i una part del personal li havia manifestat la seva preocupació.
El centre contractat per l’Ajuntament és perfectament legal, reconegut. El director, Richard Benishai, practica la geobiologia, estudia els corrents electromagnètics i és saurí, ofici certament molt noble i reconegut fins i tot a les nostres contrades; els serveis dels saurins són valorats per l’agricultura i la indústria privada com per les institucions: la reconstrucció del Liceu –pagada en un 80 per cent per administracions socialistes– va precisar de la seva feina.
El nou alcalde de Torredembarra ha sortit per les televisions parlant d’aquesta anècdota elevada a categoria per la incultura, però d’aquí a quatre dies ocuparà un lloc d’honor a l’ofici d’una patrona votiva que segons una llegenda acadèmicament discutida va curar Torredembarra d’una pesta. Tot el respecte, i deixem-ho aquí, però recordem les propietats taumatúrgiques dels sants olis cristians i de l’aigua beneita, amb la qual moltes cases noves són aspergides a cop de salpasser també per allunyar els mals físics i metafísics.
Un altre Premi Nobel, Albert Einstein, un dels savis més importants de la història de la ciència, va demostrar la intensa implicació entre matèria i energia, que dóna tant per un teorema com per una teologia.
Semblava que el nou Ajuntament de Torredembarra arribava amb moltes ganes de governar, però de moment fa més la impressió que sigui una derivació de la Fiscalia que la principal institució de servei al ciutadà (...)".

http://www.diaridetarragona.com/tribuna/29211/el-bruixot-de-torredembarra

6 sept. 2014

Una saurina a Belchite

A partir del minut 4'30'' podeu veure unes pràctiques amb pèndol i varetes a l'antiga església de Belchite.

Tertúlia sobre REMEIS I MEDICINA POPULAR


Tertúlies de memòria oral – CABRA DEL CAMP

1ª tertúlia: REMEIS I MEDICINA POPULAR

Curar l’airada, l’espatllat, angines, desfetes, berrugues… Remeis casolans per guarir petites dolències. Oracions. Herbes remeieres.

        
                                                      


A la sala del Sindicat, diumenge 14 de setembre 18h.

Coordina: Rosa M. Canela

15 ago. 2014

Màgia negra? un bruixot a l'ajuntament de Torredembarra

Ahir diversos mitjans de comunicació es feien ressò d'una notícia sobre una factura que l'ajuntament de Torredembarra havia un bruixot per mirar les corrents d'aigua subterrànies que passen per sota el consistori. El tractament que es dóna envers els saurins deixa molt que desitjar.


Màgia negra a l'ajuntament de Torredembarra - República Checa diari
http://www.larepublicacheca.com/magia-negra-a-lajuntament-de-torredembarra/

magia

L'Ajuntament de Torredembarra es gastava diners en bruixots - Cadena Ser http://www.cadenaser.com/catalunya/articulo/l-ajuntament-torredembarra-gastava-diners-bruixots/csrcsrpor/20140814csrcsrcat_16/Tes

L'Ajuntament de Torredembarra va contractar un bruixot per 1.700 euros - BaixGaiàDiari.cat http://www.naciodigital.cat/delcamp/baixgaiadiari/noticia/3847

10 ago. 2014

Promoció VI SAURÍ i altres productes El Solà d'Ares

Copiem la informació que ens ha enviat l'amic Toni Sánchez
 


Donades aquestes dates d'estiu i poc dies abans de començar la verema 2014, 
volem compartir amb tots vosaltres una nova promoció dels nostres vins i cervesa.  
Saurí, vi jove de Muntanya Mediterrània, Bessons, vi monovarietal de Garnatxa negra 
18 mesos de criança de Pissarra i Coster, Dolç Assolellat El Solà d'Ares, procedent de 
les muntanyes del Pirineu i Garnatxa Beer, la primera cervesa elaborada amb most de 
garnatxa negra procedent de costers del Priorat.
Amb aquests tres vins i la Garnatxa Beer, volem fer una agradable promoció per a què tots 
vosaltres pugueu gaudir dels nostres productes a un preu més accessible.
Si esteu interessats, contacteu per mail a promocio.soladares@gmail.com i us lliurarem 
la comanda al vostre domicili. L’enviament de la comanda és gratuït i comporta cap tipus de 
càrrec sobre el preu final de la vostra compra. Més informació a www.soladares.es