5 oct. 2011

Saurins a Cardedeu. UN LLIBRE, ENERGIES TEL.LÚRIQUES I MEGALITISME



De Cardedeu al megalitisme. Forces tel·lúriques, dòlmens i menhirs. Itineraris. Editat pel Museu Arxiu Tomas Balvey i Casal Dr. Daurella (2008).
El llibre incorpora diversos itineraris per a visitar diferents tipus de megàlits (dolmens, menhirs i coves sepulcrals), testimonis deixats pels avantpassats que varen poblar aquestes terres fa més de 4500 anys. 
El llibre inclou una introducció en què s’expliquen les característiques de les societats neolítiques, la construcció dels monuments megalítics i la seva relació amb el culte als morts.
Continua amb un capítol dedicat a les llegendes que s’expliquen al Vallès Oriental al voltant dels dòlmens, per endinsar-se en l’explicació detallada del fenomen de les forces tel·lúriques en els megàlits. Finalment, s’inclouen diferents itineraris per a descobrir els monuments megalítics de la nostra comarca.
De Norma Levrero en el seu article al El9nou

“Els constructors de dòlmens no buscaven un lloc on aixecar un megàlit a l’atzar ni perquè la zona fos visible, sinó que buscaven indrets on hi haguessin forces tellúriques, les forces magnètiques naturals de la terra.
Això és el que demostra l’estudi elaborat per quatre veïns de Cardedeu i encarregat pel Museu Arxiu Tomàs Balvey.
La capacitat d’esbrinar la presència d’aquestes forces amb una vareta de vímet o amb un pèndol els va venir a en Lluís i a la Isabel Vendrell de família, ja que el seu avi i el seu pare ja eren saurins.
Ara, amb l’ajuda d’en Lluís Vidal i la Carme Vila i un treball de més de deu anys, han convertit aquesta pràctica en un estudi científic plasmat en el llibre De Cardedeu al megalitisme, que explica quines forces tel·lúriques es relacionen amb els dòlmens i menhirs de la comarca. Per
exemple, exposen que no totes les pedres del dolmen de Pins Rosers de Cardedeu, situat dins la propietat de l’empresa Aigües Ter Llobregat, es troben a la seva ubicació original, ja que la
seva disposició respecte a les forces tel·lúriques, és molt anàrquica. Del cas del dolmen de Pedra Gentil, a Vallgorguina, els autors de l’estudi diuen que el conjunt va ser reconstruït el segle XIX al mateix lloc però col.locant les pedres segons el gust de l’època.
És sobretot en els menhirs, on els experts han observant un desplaçament més important. Destaquen el cas del menhir de l’ermita de Santa Madrona a Hostalets de Balenyà (Osona), on després d’estudiar les forces tel·lúriques van constatar que la ubicació original del menhir
era al mig de la capella. “Això vol dir que van desplaçar el menhir una dotzena de metres per construir l’església en el lloc on es concentraven les forces”, apunta Carme Vila.

2 comentarios:

  1. Dos membres de l'Agrupació d'Afeccionats a l'Astronomia de Girona, Rafael Balaguer i Marc Heras, faran un estudi pròximament sobre el centenar llarg de dòlmens i menhirs que hi ha a les Gavarres i l'Ardenya per esbrinar si el seu emplaçament té a veure amb variacions en el camp magnètic de la Terra i si la seva orientació està vinculada a sortides i postes de sol en moments clau del calendari. Aquest estudi d'arqueoastronomia és pioner a Catalunya i requerirà un any de feina.
    Rafael Balaguer assenyala que l'estudi tindrà diferents vessants, i que començaran inventariant els monuments megalítics de la zona, més d'un centenar, i «milloraran la cartografia i les indicacions per arribar-hi», ja que, actualment, molts són difícils de trobar. Un cop feta aquesta feina, mesuraran amb un magnemòmetre les possibles variacions en el camp magnètic de la zona on estan situats aquests monuments. Balaguer assenyala que no cal «ser esotèric», i que aquestes alteracions poden estar causades per exemple «per un corrent d'aigua subterrani». Balaguer és conscient de l'estranyesa d'aquest estudi, i afirma que a l'Estat espanyol només hi ha un precedent similar, fet sobre un únic dolmen a Andalusia. Per tant, assegura, es tracta d'un estudi «pioner».
    El mètode de treball, segons explica Balaguer, és, a partir de les mesures contínues del valor del camp magnètic que ofereixen els satèl·lits de la NASA en dia, hora i lloc concrets, observar si en el lloc on hi ha els dòlmens i els menhirs s'observen mesures diferents de les que haurien de ser.
    Un altre factor que els dos membres de l'agrupació volen estudiar en aquest projecte és el de l'orientació d'aquests monuments megalítics. Balaguer assenyala que ja s'ha comprovat en alguns dòlmens i menhirs que apunten cap a sortides i postes de sol en moments clau del calendari, com ara canvis d'estació. «Això ja s'ha mesurat en alguns, però volem mesurar-ho en altres», afirma. Un altre aspecte de l'emplaçament i orientació que estudiaran Balaguer i Heras és comprovar si l'alineació dels menhirs i els dòlmens, o entre les pedres d'un mateix monument està relacionada amb conjuncions planetàries del passat. Per fer aquesta feina, faran servir un programa informàtic que permet recrear en un moment determinat del passat la col·locació dels planetes.
    Balaguer també assenyala que aprofitant aquest treball de camp també faran prospeccions arqueològiques de superfície a la zona per veure si troben eines o ossos. «Farem un treball molt complet, i ens faria gràcia que el Consorci de les Gavarres ens ajudés, ja que així l'estudi podria ser molt més potent», assenyala. Balaguer calcula que fer tota aquesta feina requerirà treballar durant un any.

    Jordi Colomer, El Punt, 15 d'agost de 2009

    ResponderEliminar
  2. Felicito als autors del llibre l'excel.lent treball d'investigació. Molt bona feina i una gran aportació al món de la radioestèsia i megalitisme.

    ResponderEliminar